Memòria 2025

A través d’aquestes línies intento sempre resumir el que hem viscut l’any  anterior i aquesta vegada resulta gairebé impossible. Especialment pel pes de tantes crisis que se superposen i que el 2025 no van donar treva. Però al mateix temps, i en contraposició, som capaços de reconèixer una cosa extraordinària: la teva col·laboració constant, que es tradueix en la millora de centenars de milers de vides de persones que no coneixes i que no oblidaran mai el suport que els has prestat. Gràcies.

Any rere any, el context humanitari global es continua deteriorant. Davant els nostres ulls es desplega un paisatge ben negre, en el qual els anomenats «líders mundials» violen, una a una, les normes més bàsiques del dret internacional humanitari amb un desvergonyiment només comparable a la impunitat amb la qual actuen. Les crisis són més prolongades i complexes, però el més inquietant, potser, és que a la brutalitat ja no li cal amagar-se.

Paradoxalment, al maig del 2026 ha fet 10 anys de l’adopció de la Resolució 2286 del Consell de Seguretat de Nacions Unides. Aquella resolució prometia protegir l’atenció mèdica en els conflictes armats. Una dècada després, vam publicar l’informe «La atención médica en el punto de mira: un ataque contra la humanidad», que mostra exactament el contrari: els atacs no només no han disminuït, sinó que s’han convertit en una pràctica que ja ni tan sols s’investiga o es qüestiona.

L’informe és demolidor: des del 2021, els atacs contra l’acció medicohumanitària han augmentat de forma sostinguda, mentre que la resposta dels perpetradors —actors no estatals i, en la majoria dels casos, els propis Estats— continua sent gairebé sempre la mateixa: negar-ho, al·legar errors, invocar una suposada «pèrdua de protecció» o  desplaçar la culpa. Però el resultat és idèntic: hospitals destruïts, ambulàncies com a objectiu, vides perdudes, pacients abandonats i comunitats senceres privades d’atenció vital.

A això se suma un dels episodis més dolorosos i preocupants del genocidi a Gaza i del qual els nostres equips van ser testimonis directes: la creació de l’anomenada Fundació Humanitària de Gaza (FHG). Gestionada per Israel i amb el suport financer dels Estats Units i altres aliats, va instrumentalitzar l’ajuda humanitària, convertintla en una eina activa de guerra. Ho vam denunciar amb l’informe «Esto no es ayuda. Esto es una masacre orquestada», en el qual vam exposar com centenars de persones van ser assassinades i milers van resultar ferides intentant aconseguir aliments en els punts de distribució de la FHG.

A nivell global, hem d’afegir-hi les retallades pressupostàries que estan patint moltes organitzacions i que estan desmantellant programes essencials de salut sexual i reproductiva —impulsats en molts casos per una agenda que busca restringir els drets reproductius de les dones—. També la retirada d’actors humanitaris i l’afebliment —quan no la destrucció deliberada— dels sistemes de salut. L’ajuda humanitària no ha estat mai una tasca senzilla, però ara la situació es veu agreujada per tot el que hem descrit. 

No tot és foscor

Segurament tu sents el mateix, però si estàs llegint això és perquè malgrat tot creus que és possible oferir una alternativa en aquest escenari desolador. I així és. Gràcies a persones com tu, el 2025 MSF Espanya vam prestar ajuda essencial en 21 països i vam destinar una forta concentració de recursos a crisis derivades de conflictes armats i desplaçaments massius.

Els nostres equips van aconseguir sostenir una activitat mèdica de gran impacte: es van fer més de 2,6 milions de consultes ambulatòries i més de 20.000 intervencions quirúrgiques, i es van atendre prop de 110.000 parts. Així mateix, més de 100.000 persones van rebre atenció en salut mental, més de 83.000 nens i nenes van ser tractats per desnutrició greu i es van atendre centenars de milers de casos de malària. Aquest esforç es va veure acompanyat d’un augment significatiu en l’activitat  hospitalària, reflex de la gravetat creixent dels pacients que aconsegueixen accedir als nostres serveis.

Humanitat contra la inèrcia

Al llarg d’aquesta memòria, et mostrem més èxits com aquests que no hauríem aconseguit sense tu, sense tota la nostra comunitat de sòcies, socis i donants. Juntament amb els pacients i les poblacions que atenem, estem apostant per una

acció col·lectiva basada en el coratge, la humilitat i la cooperació, i que manté el compromís d’estar presents on més se’ns necessita. Ens mouen el compromís, la independència i la humanitat.

Aquest any ens ha fet mal profundament per molts motius. Per això mateix, continuarem reivindicant la humanitat com un acte de rebel·lia en el seu sentit més ampli: l’acte mèdic, l’ajuda humanitària i el compromís amb els que més ho necessiten, fins i tot quan la inèrcia del món empeny en la direcció contrària. Seguirem avançant amb la mirada posada en el que encara queda per fer i la convicció que, juntes i junts, encara podem marcar la diferència.