Sudan: la guerra invisible

Dos anys de patiment

Dos anys de patiment marcats per la indiferència i la inacció. Dos anys submergits en una guerra brutal que ha devastat milions de persones. Malgrat la magnitud de la crisi i una barbaritat sense pietat, el Sudan és un lloc que la majoria prefereix oblidar. La guerra, la violència i la tragèdia que assolen aquest país no apareixen als titulars dels mitjans de comunicació ni a les converses quotidianes. La pregunta és: sabem realment què està passant al Sudan? Per què sembla no importar(-nos)?

La guerra al Sudan no només està destruint un país, sinó que es lliura amb un menyspreu absolut per les vides de milions de civils. Les parts en conflicte han assetjat ciutats, bombardejat sense distinció zones densament poblades, i bloquejat l'ajuda humanitària. Mentrestant, la resposta internacional és insuficient, paralitzada per la burocràcia, la inseguretat, la vacil·lació i una gravíssima manca d'inversió i lideratge. "Els civils del Sudan romanen invisibles, desprotegits, bombardejats, assetjats, violats, desplaçats, privats d'aliments, d'atenció mèdica, de dignitat", va sentenciar el nostre secretari general, Christopher Lockyear, davant el Consell de Seguretat de l'ONU. Una manca d'acció que perpetua la crisi i condemna 30 milions de persones.

Sense pietat contra la població civil

El conflicte al Sudan té un rostre i una identitat: la dels civils. És literalment una guerra contra les persones. Des de l'abril de 2023, la lluita entre les Forces Armades Sudaneses (FAS) i les Forces de Suport Ràpid (FSR) ha submergit el país en una espiral de violència indiscriminada que ha provocat la major crisi de desplaçament al món. Més de 12 milions de persones han estat forçades a abandonar les seves llars; 1 de cada 5 sudanesos ha hagut de fugir de la seva vida, de la seva llar, del seu país.

Però no només han perdut les seves llars. Han perdut la possibilitat de rebre atenció mèdica, refugi o protecció. En aquesta guerra, els atacs a la població civil i la destrucció d'infraestructures vitals, com els hospitals, són part d'una estratègia militar deliberada. El resultat, milers de persones atrapades entre el foc creuat sense accés a assistència vital. "Ambdues parts han assetjat ciutats, destruït infraestructures civils vitals i bloquejat l'ajuda humanitària", va denunciar Lockyear.

Només a l'hospital d'Al Nao a Omdurman, vam atendre 6.776 ferits de guerra entre l'agost de 2023 i l'abril de 2024: una mitjana de 26 persones al dia, moltes amb ferides per explosions, trets o punyalades. Els relats dels supervivents són desgarradors: "Algunes víctimes van arribar a l'hospital amb les cames o les mans penjant, ja amputades". I, en el cas d'un hospital d'El Fasher, una explosió provocada per un atac aeri va matar 2 nens i va ensorrar part de les instal·lacions.

Al Sudan, assistir la població significa enfrontar-se a obstacles constants. Prova d'això són els (almenys) 60 atacs contra els nostres centres de salut, hospitals i clíniques. A Zalingei, Darfur, un company ho va descriure així: "Els homes armats van arribar a l'hospital, van disparar i van saquejar-ho tot. Els pacients ja no podien rebre atenció mèdica, i molts van morir abans de ser atesos". 

La manca d'hospitals i el col·lapse del sistema sanitari és una de les conseqüències més dramàtiques d'aquest conflicte. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), entre el 70% i el 80% de les instal·lacions de salut al Sudan estan fora de servei a causa de la inseguretat, l'escassetat de material i la manca de personal. Metges Sense Fronteres oferim atenció mèdica a 11 estats del país i, en moltes zones, presenciem nivells alarmants de desnutrició i un preocupant augment de malalties infeccioses com el còlera, el xarampió i el dengue, intensificant encara més la necessitat urgent d'aliments i subministraments mèdics.

El profund impacte de la guerra no només es limita a les ferides físiques. La violència sexual, que afecta sobretot dones i nenes, s'ha convertit en una arma més. Segons el nostre últim informe, el 90% de les dones que van sobreviure a abusos sexuals en camps de refugiats propers al Txad van dir que els agressors estaven armats, i la meitat van ser atacades a les seves pròpies llars, sovint mentre intentaven fugir.

La indiferència mundial

És aquí on es troba la tragèdia d'aquesta història sobre el Sudan. Malgrat la magnitud de la crisi, la resposta internacional ha estat mínima i l'atenció pública gairebé nul·la. El Sudan no apareix a les converses, no desperta la indignació que hauria de generar una emergència de tal magnitud. Mentre milions de persones s'enfronten a la mort, la pobresa extrema i la violència, el món continua ignorant el que passa en aquest país africà.

La indiferència mundial cap al Sudan és desconcertant. Es destina atenció i recursos a altres conflictes, però el Sudan segueix sent invisible malgrat que el seu patiment és comparable -si no pitjor- que altres desastres humanitaris més visibles. En un context com aquest, la pregunta que ens sorgeix és: ens importa el Sudan?

Visibilitzar i actuar

La guerra no espera i el Sudan tampoc no pot fer-ho: és urgent visibilitzar el que està passant, el que la seva població pateix i necessita cada dia. El conflicte no només està destruint un país, està esborrant vides, comunitats i un futur per a milions de persones. Metges Sense Fronteres fem una crida a l'acció: cal visibilitzar el Sudan, treure'l de l'oblit.

Seguim treballant a les zones més afectades del país, tractant els supervivents i proporcionant assistència mèdica en un context extremadament complicat. Però la feina humanitària es veu dificultada cada dia per la violència, l'obstrucció de l'ajuda i la manca de recursos. La resposta humanitària al Sudan continua sent greument insuficient. És hora que les organitzacions internacionals, governs i la societat civil s'uneixin per pressionar per una solució política i per un augment urgent de l'ajuda humanitària.

Què pots fer tu?

El primer pas és informar-se, entendre el que està passant al Sudan i no permetre que aquest conflicte es converteixi en un oblit col·lectiu. Parlar del Sudan és crucial. Pots visibilitzar la crisi a les teves xarxes socials, exigir als teus representants polítics que actuïn, i donar suport a iniciatives d'organitzacions com Metges Sense Fronteres. Cada veu compta.

Fes que el món sàpiga el que està passant al Sudan. Alça la teva veu, comparteix el missatge, utilitza el hashtag #ElSudanNoPotEsperar i ajuda a que la comunitat internacional actuï amb urgència. La indiferència no pot continuar sent la resposta. La població del Sudan no pot esperar més.

El Sudan està demanant ajuda. L'escoltem?