Memòria 2024

Si fa un any ens haguessin explicat tot el que havia de passar fins avui, probablement no ens ho hauríem cregut. M’atreveixo a dir que tu tampoc. Perquè, fins i tot en les circumstàncies més adverses, mirem de conservar un cert optimisme quan imaginem el futur del context internacional. Ara bé, no ens rendim. D’això et volem parlar en aquesta Memòria 2024. De tot el que es va aconseguir l’any passat gràcies a persones com tu i malgrat les dificultats. Gràcies per ser-hi.

En diferents racons del món, la violència extrema i el menyspreu cap als principis més bàsics d’humanitat s’han convertit en la norma. Mentre els que podrien posar fi a tanta bogeria observen el que passa amb indiferència, complicitat i un càlcul financer o polític ben fred, milions de persones són abandonades a la seva sort.

En llocs com la República Democràtica del Congo, Gaza, el Iemen o el Sudan, el recompte de vides destruïdes és interminable i el menyspreu per les lleis que intenten posar límit a la barbàrie és absolut. Quin missatge tan esgarrifós per a les generacions futures. Mesquí i maquiavèl·lic.

A Gaza, els nostres equips són testimonis d’un genocidi. Ja han estat assassinades més de 57.000 persones. I les ordres de desplaçament forçós contínues d’Israel formen part de la seva campanya de destrucció de tota vida palestina. Un autèntic infern a la Terra.

Tot s’executa mentre la població palestina està de manera permanent a punt de perdre l’accés a l’atenció mèdica vital i a l’aigua potable a causa de les accions deliberades de les autoritats israelianes. Aquesta política restringeix al mínim, i de manera arbitrària, l’entrada de subministraments mèdics i combustible. Si bé aquesta estratègia crea la il·lusió que l’ajuda flueix cap a la Franja, impedeix de fet que la resposta humanitària arribi ni tan sols al mínim necessari per a una població totalmente dependent de l’ajuda.

Al Sudan, ja són més de dos anys des que va començar la guerra, la qual a MSF anomenem ’guerra contra les persones’ perquè sembla que está centrada a infligir el mal més gran possible a la població civil. Un conflicte marcat per la violencia indiscriminada, la violència sexual, els desplaçaments massius, la gran fam i crisis sanitàries simultànies. Un horror que fins ara ha fet fugir més de dotze milions de persones de casa seva. Es tracta de la crisi de desplaçament actual més gran al món.

Conceptes com neteja ètnica i genocidi a Gaza o gran fam al Sudan no aconsegueixen mobilitzar la mal anomenada comunitat internacional, més preocupada per la qüestió aranzelària i per armar-se fins a les dents que per apagar el soroll dels tambors de guerra .

La resistència

Però amb tot això no et vull desanimar. Tot el contrari. De la indignació neix l’acció, i també la teva. Per això estàs llegint aquestes línies. D’alguna manera, en la nostra tenacitat per continuar apostant per la solidaritat, per la humanitat i pel respecte del dret internacional humanitari, ens estem convertint en un agent de resistència i una mostra clara del fet que és possible construir alternatives.

El 2024, vam fer tot el possible perquè la nostra veu fos escoltada als mitjans de comunicació i les xarxes socials. També va ser un any marcat per una resposta intensa a múltiples crisis: conflictes armats, desplaçaments forçats, epidèmies i desastres naturals. Per això, vam destinar el 82,63 % de la nostra despesa operacional a la resposta en conflictes armats.

A més, vam aconseguir expandir les nostres activitats mèdiques amb un creixement significatiu en l’atenció ambulatòria: vam fer 3,6 milions de consultes, 500.000 més que l’any anterior. També vam registrar 522.000 hospitalitzacions, vam assistir 104.000 parts, vam oferir serveis d’avortament segur a més de 22.000 dones i vam dur a terme més de 370.000 consultes prenatals; i els nostres equips de salut mental van ser capaços d’oferir més de 106.000 sessions de teràpia individual i 125.000 més de teràpia grupal.

Avenços

En diferents projectes vam aconseguir progressos en la qualitat de l’atenció als pacients, vam desenvolupar nous models quirúrgics en l’estratègia d’acompanyament i cirurgies essencials, vam augmentar la derivació de casos gràcies a la telemedicina i vam implementar un model d’introducció de la vacuna contra la malària a la República Centreafricana juntament amb el Ministeri de Sanitat. La reducció de la mortalitat materna i la millora dels resultats neonatals i pediàtrics també van ser prioritats clau.

Tot això, i molts altres resultats que veuràs en aquesta memòria, no ha estat fàcil, però a Espanya comptem amb una base sòlida de col·laboradors com tu que ho fan possible: 596.330. S'escriu ràpid, però sou centenars de milers de persones volent ajudar tantes altres que ni tan sols coneixeu. Pura empatia i resistència.

Seguim

Des de principis del 2025, som testimonis de com la retirada abrupta i polititzada de l’ajuda dels principals països donants està provocant un buit devastador en altres organitzacions humanitàries: escassetat d’aliments terapèutics i suplements nutricionals, interrupció de programes de vacunació, suspensió de programes de salut sexual i reproductiva, interrupció del subministrament d’aigua i manca d’accés al tractament de VIH, tuberculosi i malària, entre d’altres. El que abans eren compromisos (que es complien sempre a mitges) avui es tradueix en contractes cancel·lats, subvencions congelades i estructures de suport fetes miques.

En un escenari de tanta complexitat, necessitarem la dosi més gran de pragmatisme possible per treure el màxim partit dels recursos que tenim, prioritzar bé i dedicar-nos al que sabem fer millor: respondre al nombre més elevat possible d’emergències. Ho farem amb molta agilitat i coordinació.*

En definitiva, volem continuar creant espais d’humanitat en un món que va just en el sentit oposat. Amb tu serà possible. Una vegada més: gràcies per ser-hi, per resistir.