Diarrea

La diarrea sol ser un símptoma d’una infecció del tracte digestiu, causada per bacteris, virus o paràsits; altres vegades, apareix simplement per problemes digestius o una absorció incompleta o defectuosa dels nutrients del contingut intestinal. Les persones desnodrides o immunodeprimides són les més vulnerables, i especialment els nens i nenes més petits. De fet, les malalties diarreiques són la segona causa de mort en menors de 5 anys: segons l’Organització Mundial de la Salut, maten uns 525.000 nens i nenes en aquesta franja cada any.

Què és la diarrea aguda?

La diarrea aguda es defineix com a emissió d’almenys tres deposicions líquides al dia durant menys de dues setmanes. L’organisme perd aleshores l’aigua i les sals necessàries per a la supervivència; per això, la major part de les morts per malaltia diarreica es deuen a la pèrdua d’aigua, sals i minerals. Clínicament, se’n distingeixen dos tipus: la diarrea simple sense sang i la diarrea amb sang.

La diarrea simple, sense sang, és d’origen viral en un 60% dels casos (rotavirus o enterovirus); també pot ser bacteriana (per exemple, la Vibrio cholerae, causant del còlera) o parasitària (com la giardiosi). Altres patologies com el paludisme, l’otitis mitjana aguda o les infeccions respiratòries (com la pneumònia) poden anar acompanyades d’aquest tipus de diarrea. Així mateix, els nens i les nenes amb desnutrició greu solen tenir diarrea no infecciosa per mala absorció de nutrients.

La diarrea amb sang o disenteria també pot ser d’origen bacterià (en el 50% dels casos es tracta de shigel·losi) o parasitària (com l’amebiasi intestinal).

Com es transmet?

La transmissió de les diarrees d’origen infecciós pot ser directa (d'una persona a una altra com a resultat duna higiene deficient) o indirecta (per ingestió d’aigua, aliments contaminats o transmissió aèria). Aquestes malalties poden propagar-se molt ràpidament i per això és tan important la prevenció com el tractament.

Com es diagnostica?

A més de la freqüència de deposicions líquides, la diarrea es pot identificar gràcies als signes de deshidratació (segons la gravetat, ulls enfonsats, ingesta d’aigua amb avidesa o incapacitat d’ingesta d’aigua, pèrdua d’elasticitat de la pell, estat d’ànim irritable o letàrgic, manca de diüresi, estat de xoc hipovolèmic, etc.). Després, se cerca la presència d’altres signes que poden indicar el tipus de malaltia: diarrea aquosa (còlera, Escherichia coli), vòmits abundants (còlera), febre (salmonel·les, diarrea viral), presència de sang vermella a la femta (shigel·losi o amebiasi), etc.

Com es tracta?

La conseqüència més greu de les malalties diarreiques és la deshidratació, per la qual cosa el tractament combat en primer lloc la pèrdua d’aigua i electròlits (sodi, clorur, potassi i bicarbonat), mitjançant rehidratació bé amb una solució de sals de rehidratació oral (SRO, que consten d’aigua, electròlits i sucre), bé amb perfusió intravenosa. Administrar un suplement de zinc pot reduir els episodis de diarrea i això és sobretot crucial en el cas dels nens i nenes més petits. També cal prevenir la desnutrició mitjançant aliments rics en nutrients. I segons els casos, s’administren antibiòtics o antiparasitaris o es tracten les causes subjacents de la diarrea (per exemple la malària o la pneumònia).

Com es preveu?

Una part important d’aquestes malalties es pot prevenir millorant l’accés a aigua potable i a serveis adequats de sanejament (per exemple, latrines) i promocionant la higiene tant per al rentat personal com per a la preparació d’aliments. La nutrició adequada també és una forma de prevenció.

Hi ha a més una vacuna contra el rotavirus, que provoca la gran majoria de diarrees simples i unes 450.000 morts infantils cada any. Mitjançant la vacunació, les infeccions per rotavirus es poden reduir en un 74 %, i, en canvi, la cobertura mundial d’immunització és de només el 19 %. Una de les principals causes és l’elevat preu de la vacuna, en un mercat gairebé sense competència: només la fabriquen dues farmacèutiques, GSK i Merck.