Malaltia de Chagas

La malaltia de Chagas (o tripanosomiasi humana americana) és una malaltia oblidada causada pel paràsit Trypanosoma cruzi. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), afecta entre 6 i 7 milions de persones i és endèmica a 21 països de Llatinoamèrica, on uns 70 milions de persones viuen en àrees de risc. Tot i això, amb l’augment de les migracions i els viatges internacionals, també se n’estan declarant casos als Estats Units, Europa, Austràlia i el Japó. Tot i que en els darrers 30 anys s’ha avançat molt gràcies al control vectorial als països endèmics, hi ha una bretxa molt gran pel que fa a la disponibilitat i l’accés al diagnòstic i el tractament: es creu que més del 70 % de les persones infectades desconeixen el seu estat i, per descomptat, tampoc no han rebut tractament.

Com es transmet?

La de Chagas és una malaltia associada a l’extrema pobresa. El vector que transmet el T. cruzi és un insecte conegut com a triatomí o també, popularment, com a vinchuca, xinxa, barbeiro o xiulet, segons la zona geogràfica. Aquest insecte viu a les esquerdes de les parets i els sostres dels habitatges construïts amb maons de tova, branques o palla, és a dir, als habitatges més precaris.

Als països endèmics, la via de transmissió clàssica és la vectorial: el paràsit passa a la persona a través de les deposicions que l’insecte fa a la pell o a la mucosa. Hi ha altres vies de transmissió no vectorials, com la transmissió de mare a fill durant l’embaràs, les transfusions de sang, el trasplantament d’òrgans i la ingesta d’aliments contaminats. No es transmet per contacte directe amb persones infectades.

Per tal d’impulsar el control vectorial, l’any 2016 vam llançar a Bolívia un projecte pilot basat en la tecnologia mòbil i de geolocalització (GPS), que facilita la recopilació de dades gràcies a una cosa tan senzilla com els SMS. L’eMOCHA permet, mitjançant l’enviament d’un missatge, informar sobre la presència de la vinchuca, la xinxa transmissora de la malaltia. Aquest servei es va traspassar al Programa Nacional de Chagas.

Quins símptomes té?

La malaltia evoluciona en dues fases —l’aguda i la crònica— i cadascuna té característiques clíniques i criteris diagnòstics i terapèutics diferents. Generalment, a la fase aguda, la malaltia és asimptomàtica. Tot i això, prop del 30 % de les persones infectades desenvolupen problemes cardíacs crònics que escurcen l’esperança de vida una mitjana de 10 anys i que poden causar la mort. Més del 80 % de les morts causades per la malaltia de Chagas es relacionen amb complicacions cardíaques, com ara la fallida cardíaca, les arrítmies i els tromboembolismes.

Com es diagnostica?

A la fase aguda, que comprèn els primers entre 30 i 90 dies de la infecció, es caracteritza per l’elevada presència de paràsits a la sang i, per tant, es pot diagnosticar amb mètodes parasitològics directes (que permeten visualitzar directament el paràsit).

A la fase crònica, l’OMS recomana fer-ne el diagnòstic mitjançant dues proves convencionals de laboratori i una tercera anàlisi en cas de discordança. Això implica comptar amb un laboratori preparat i personal capacitat, la qual cosa suposa una barrera als països on aquests recursos tecnològics i professionals són escassos. Per als malalts, això es tradueix en una espera de setmanes fins que coneixen el resultat de les proves després d’una extracció de sang.

Als nostres programes, MSF utilitzem una prova de diagnòstic ràpid per a la detecció de casos, encara que continua sent necessari confirmar-ho al laboratori. Un estudi recent ha demostrat que diverses de les proves de diagnòstic ràpid que hi ha al mercat són altament fiables: aquesta notícia marca un punt d’inflexió en la lluita contra la malaltia de Chagas, ja que permetrà accelerar-ne el diagnòstic i, per tant, tractar més persones.

Com es tracta?

Només hi ha dos medicaments específics per tractar la malaltia de Chagas: el benznidazol i el nifurtimox, desenvolupats fa més de 40 anys. La taxa de guarició és de gairebé el 100 % a la fase aguda, però el percentatge es va reduint a mesura que passa més temps entre la infecció i l’inici del tractament. Així i tot, els estudis han demostrat que és possible el tractament amb bons resultats a les primeres etapes de la fase crònica, fins i tot quan el cor o l’aparell digestiu ja estan lleument afectats.

En tot cas, aquests tractaments tenen efectes adversos, gairebé sempre lleus, que són més freqüents com més gran és el malalt. Per aquest motiu, els metges han estat reticents, tradicionalment, a tractar persones adultes. Aquesta situació ha començat a canviar en els darrers anys, en comprovar-se que, en la majoria dels casos, els efectes secundaris poden tractar-se dins de l’atenció primària de salut.

MSF i la malaltia de Chagas

La nostra feina s’ha articulat al voltant de la prevenció, el diagnòstic, el tractament i la incidència política. Els nostres programes han confirmat que la malaltia de Chagas es pot diagnosticar i tractar fins i tot en contextos de pocs recursos i en zones rurals, i que s’ha d’integrar dins de l’atenció primària de salut per tal d’ampliar-ne la cobertura i que més persones puguin ser diagnosticades i tractades. Urgeix també garantir la producció de benznidazol i la seva disponibilitat als centres de salut, així com desenvolupar noves proves de diagnòstic, millors medicaments i una prova de guarició primerenca.

Des de l’any 1999, hem proporcionat diagnòstic i tractament gratuïts de la malaltia de Chagas a Hondures, Nicaragua, Guatemala, Colòmbia, Bolívia, el Paraguai i, més recentment, a Itàlia i Mèxic. Fins al 2016, els nostres equips, en col·laboració amb els ministeris de salut d’aquests països, van facilitar l’accés a les proves de diagnòstic a més de 122.300 persones; en vam confirmar la infecció a 12.100, de les quals 8.650 van finalitzar el tractament amb èxit.

El 2016, amb el tancament de les nostres activitats a Bolívia, va finalitzar l’últim dels nostres programes dedicats exclusivament a la malaltia de Chagas. A partir d’ara, l’atenció mèdica a aquests pacients quedarà integrada als nostres projectes regulars en àrees endèmiques. Addicionalment, seguim participant en les plataformes i grups de treball sobre la malaltia de Chagas, compartint tot el que hem après i les dades recollides en aquests 17 anys. També seguim col·laborant en la recerca sobre el test de diagnòstic ràpid que duen a terme diversos centres especialitzats sota la coordinació de l’OMS.