Salut mental

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut mental com l’estat de benestar en què la persona és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida i treballar de forma productiva i fructífera, i és capaç de fer una contribució a la seva comunitat. Aquest benestar es pot trencar a causa d’esdeveniments potencialment traumàtics, com ara patir o presenciar actes de violència, enfrontar-se a la mort d’éssers estimats en un desastre natural o en una guerra, haver de desplaçar-se o perdre la llar i els mitjans de subsistència.

L’atenció en salut mental cobreix qualsevol activitat destinada a protegir o millorar el benestar mental de persones i comunitats, a prevenir el desenvolupament de problemes mentals i a tractar o alleujar el patiment i els desordres psicològics, alhora que s’ajuda l’individu a millorar la capacitat de seguir endavant amb les activitats quotidianes.

S’estima que, a tot el món, hi ha 450 milions de persones amb trastorns de salut mental, i que una de cada quatre persones patirà algun problema d’aquest tipus al llarg de la seva vida. La influència de la salut mental en el benestar físic també és important: prop d’un 13 % de les malalties estan associades a trastorns de salut mental. Tot i aquestes xifres, hi ha una gran bretxa en l’atenció a les persones amb problemes de salut mental, sobretot entre les víctimes de crisis humanitàries.

Quines persones són més vulnerables?

En general, les persones amb trastorns de salut mental es troben entre les més marginades i vulnerables. A la infància, per exemple, no s’han construït prou defenses per afrontar l’adversitat i no es comprèn el que passa. Les dones, per la seva banda, solen estar sotmeses a condicions socials més adverses i en situacions de crisi assumeixen més responsabilitat. A la tercera edat, les condicions de vida poden ser precàries i sumar-s’hi afeccions físiques o emocionals. També estan molt exposats alguns grups de risc, com les persones amb malalties físiques o mentals prèvies.

A les poblacions que atenem, els trastorns de salut mental poden ser provocats per situacions tant individuals com comunitàries. Per exemple, poden ser deguts a l’emergència en qüestió (amb dol, estrès, augment de la violència de gènere o trastorns alimentaris), a problemes psicològics preexistents o fins i tot a les conseqüències de la mateixa ajuda humanitària (com l’ansietat per la manca d’informació o l’afebliment de la comunitat).

Com es manifesten aquests trastorns?

En el marc d’una guerra, un desplaçament forçós o un desastre natural, els esdeveniments potencialment traumàtics poden repercutir en la ment, comportaments, les emocions o les relacions amb altres persones: aquestes persones poden patir por, inseguretat, angoixa, ansietat, estrès, alteracions del son, dificultat de concentració, dol per la pèrdua d’éssers estimats, símptomes de depressió (alteracions de l’humor, tristesa), desesperança i pèrdua de confiança en si mateixes i en els altres, imatges recurrents, flashbacks i malsons, o malalties psicosomàtiques.

MSF i la salut mental

Considerem que la salut mental és una resposta essencial al patiment humà: per això creiem que ha de ser part integral de l’ajuda humanitària i de les cures mèdiques. Proporcionem aquest tipus d’atenció en contextos de conflicte armat, violència i desplaçament; marginació i negligència social; desastres naturals; i com a suport a altres estats mèdics com les malalties cròniques (VIH/sida, tuberculosi), epidèmies (Ebola) i crisis nutricionals

Atès que els trastorns més habituals poden ser d’ordre psicològic i social, la nostra resposta té en compte tant les persones com la comunitat: es tracta d’un enfocament psicosocial. A més, oferim ajut psicològic primerenc, l’objectiu del qual és reduir el risc de problemes psicològics a llarg termini.

Ens centrem a donar suport a la persona i a la seva comunitat perquè creïn les seves pròpies estratègies d’adaptació després d'una experiència traumàtica. A les consultes d’atenció psicològica i les assessories, els ajudem a parlar de les seves vivències i a processar els seus sentiments per tal de reduir els nivells d’estrès general: escoltant, fomentant la seva expressió verbal i emocional, acompanyant el dolor, mobilitzant i reforçant els seus mecanismes de resposta personals, familiars i socials, i ajudant a normalitzar la situació i a restablir els sentiments de seguretat, confiança, autoestima i esperança.

Les sessions poden ser individuals o en grup. Poden fer-se mitjançant una sessió única en aquells casos on la continuïtat no sigui possible (per exemple, una clínica mòbil puntual per atendre una població en moviment); mitjançant sessions esporàdiques (clíniques mòbils regulars); o mitjançant un programa estable (a través de consulta externa, hospitalització, intervencions comunitàries, etc.). De forma complementària, realitzem sessions de promoció de la salut mental, per promoure hàbits saludables i prevenir trastorns mentals a les poblacions exposades a crisi.

En els darrers anys, també estem integrant l’atenció psiquiàtrica en centres de salut i hospitals, capacitant metges generalistes en l’atenció de casos que no requereixen més nivell de complexitat.

El 2022, els nostres equips van brindar 425.500 consultes individuals de salut mental.