Més de 30 anys després del seu descobriment i de l’inici de la pandèmia, tot i que la resposta internacional ha millorat, el VIH continua sent una emergència mèdica mundial. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), fins ara han mort 33 milions de persones; només el 2022 van morir 630.000 persones i 1,3 milions es van contagiar. Actualment, s’estima que 39 milions de persones viuen amb el VIH, de les quals 29,6 milions reben tractament antiretroviral. La regió més afectada del món continua sent l’Àfrica subsahariana.

Com es transmet i quins símptomes té?

El virus d’immunodeficiència humana (VIH) es transmet per la sang i els fluids corporals. Va debilitant el sistema immunitari, generalment al llarg d’un període d'entre 3 i 15 anys (encara que 10 anys és el més habitual), fins a causar la síndrome d’immunodeficiència adquirida o sida. Quan les defenses es debiliten, poden aparèixer infeccions oportunistes com la candidiasi, la pneumònia o diversos tipus de tumors. Algunes infeccions es poden tractar, mentre que d’altres són letals. La malaltia oportunista més freqüent és la tuberculosi, la causa principal de mort entre les persones amb VIH.

Moltes persones viuen amb VIH durant anys sense mostrar cap símptoma i poden no conèixer-ne l’estat.

Com es diagnostica?

Una simple anàlisi de sang buscant anticossos pot confirmar la presència del virus. En el cas dels nadons, que poden tenir anticossos de la mare, calen proves més complexes que no estan disponibles a la majoria dels llocs més afectats per l’epidèmia.

Com es tracta?

Les combinacions de medicaments antiretrovirals (ARV), o teràpies combinades, ajuden a combatre el virus: permeten viure més i millor sense que el sistema immune es deteriori ràpidament. El tractament també redueix la probabilitat de transmissió del virus fins a un 96 %: el tractament és, per tant, una forma eficacíssima de prevenció.

Segons les darreres recomanacions de l’OMS, totes les persones diagnosticades amb VIH han de començar immediatament el tractament. A més, la seva adhesió al tractament s’ha de monitorar amb proves de càrrega viral: es mesura la quantitat de còpies del virus a la sang per comprovar si es manté en nivells indetectables o si cal canviar a un règim de segona o tercera línia.

Sempre segons l’OMS, a finals del 2022, hi havia 29,6 milions de persones en tractament a tot el món.

MSF i el VIH

Som una de les organitzacions pioneres en el tractament del VIH a països sense recursos. Els nostres primers projectes de tractament es remunten a l’any 2000, a Tailàndia: allà vam demostrar, davant del discurs que imperava llavors, que malgrat totes les dificultats, diagnosticar i tractar el VIH a països pobres és possible. El 2022, els nostres equips van administrar tractament antiretroviral de primera línia a 31.500 pacients amb VIH i de segona línia a 6.570; en total, 37.070 persones van rebre tractament de primera o segona línia en programes directament gestionats per MSF, o en programes dels ministeris de salut que rebien el suport d’MSF.

A més del diagnòstic, tractament i proves de càrrega viral, els nostres projectes de VIH inclouen tractament i prevenció de les infeccions oportunistes, activitats educatives i de sensibilització (a través de grups de pacients que s’ajuden mútuament), assessorament i suport psicològic, i distribució de preservatius.

D’altra banda, atès que la majoria dels infants amb VIH contrauen el virus durant l’embaràs, el part o la lactància, proporcionem tractament per a la prevenció de la transmissió maternoinfantil: consisteix a administrar ARV a la mare durant l’embaràs, el part i la lactància, i el nadó just després de néixer.

En tots aquests àmbits, apostem per la simplificació i la descentralització del diagnòstic i el tractament per tal que estiguin el més a prop possible de les cases dels afectats. Per exemple, hem implantat l’estratègia de traspàs de tasques, per tal que activitats abans reservades només al personal mèdic (com la iniciació del tractament) puguin ser realitzades per un altre personal sanitari, el d’infermeria, per exemple.

Tractar-se el VIH en un país en guerra

Més de la meitat dels països on treballem estan en guerra o són molt volàtils i inestables: per això és molt important desenvolupar estratègies que impedeixin que els pacients interrompin el tractament per un brot de violència que els impedeixi acudir al centre de salut.

Un dels protocols consisteix a preparar bosses amb els medicaments que hauran d’emportar-se en cas de fugida. Al Sudan del Sud per exemple, un país afectat pel conflicte i amb alta prevalença de VIH, a les zones on treballem hem estat capaços de tractar totes les persones amb VIH a l’àmbit comunitari, tal com recomana l’OMS. Seguirem explorant noves maneres de garantir-los el tractament.