El dengue és una malaltia vírica, transmesa per un mosquit, que pot presentar diferents quadres clínics el pronòstic dels quals és impredictible. L’Organització Mundial de la Salut la considera una malaltia emergent, susceptible de provocar epidèmies a moltes regions del món. De fet, en l’últim mig segle, el nombre de casos s’ha multiplicat per 30 i s’estima que actualment amenaça la meitat de la població mundial: hi ha més de 100 països endèmics. El nombre més elevat de casos de dengue es va registrar el 2023 i afectava més de 80 països de totes les regions. Des de principis del 2023, la transmissió en curs, combinada amb un pic inesperat de casos de dengue, va donar lloc a un màxim històric de més de 6,5 milions de casos i més de 7.300 morts notificades relacionades amb la malaltia.
Per què s’està propagant?
La propagació del dengue està relacionada amb els problemes de la societat moderna als països amb menys recursos: l’explosió demogràfica, la urbanització no planificada, el deteriorament dels programes de salut pública i sanejament, i la contaminació amb plàstics i pneumàtics on s’estanca l’aigua que els mosquits utilitzen com a viver. A més, a causa de la globalització, persones malaltes, vectors i serotips virals es desplacen a zones on abans no hi havia casos, mentre que l’escalfament global ha contribuït a ampliar els territoris on pot viure el mosquit i transmetre’s el virus.
Com es transmet i quins símptomes té?
El dengue es transmet per la picada d’un mosquit de l’espècie Aedes sp. infectat amb algun dels quatre serotips del virus que hi ha. Els símptomes apareixen al final del període d’incubació (entre 3 i 10 dies): la malaltia es manifesta aleshores de manera abrupta, amb febre de moderada a alta (que pot arribar a ser incapacitant), mal de cap i ulls molt intens, i dolors musculars i articulars.
El dengue greu provoca, entre altres símptomes, dolor abdominal intens i continu, vòmits persistents, hipotensió o síncope, inflamació del fetge, hipotèrmia, dificultat respiratòria i hemorràgies, a més d’estats de somnolència i irritabilitat. El dengue greu és potencialment mortal i requereix hospitalització immediata.
Com es tracta?
El dengue no té un tractament específic. Per sort, el diagnòstic precoç i una atenció adequada redueixen dràsticament la taxa de mortalitat fins a menys de l’1 % dels casos. El tractament és simptomàtic, és a dir, que aborda els símptomes de la malaltia: s’administren antipirètics per a la febre i s’hidrata el pacient (en els casos més greus, pot ser necessària la rehidratació intravenosa).
fins aquest moment, en alguns països s’ha aprovat i autoritzat una vacuna (QDenga). Tot i això, només està recomanada per al grup d’edat de 6 a 16 anys i en entorns d’alta transmissió. S’estan avaluant altres vacunes.
MSF i el dengue
La nostra resposta depèn de la magnitud del brot i de la resposta del Ministeri de Salut del país afectat. Per exemple, el 2010, vam donar suport a l’hospital pediàtric San Felipe de Tegucigalpa durant la pitjor epidèmia de dengue registrada a Hondures fins llavors, amb 66.000 casos reportats. El 2013, la ciutat de San Pedro Sula (la segona més important del país) va patir un brot de dengue hemorràgic greu i l’emergència mèdica va ser tan important que els nostres equips van haver d’habilitar una unitat de cures intensives especialitzada a l’hospital principal de la regió.
En altres casos, com pot ser la resposta al dengue a Acapulco (Mèxic) el 2013 i 2014, ens centrem en la prevenció. Atès que l’única manera de prevenir-lo és mitjançant el control vectorial, l’eliminació del mosquit (destrucció de les larves i fumigacions), la millora del sanejament i la vigilància epidemiològica són aspectes essencials de tota intervenció. En aquestes tasques, així com en la cerca de persones afectades, apostem per la implicació de la ciutadania i organitzem activitats de promoció de la salut per sensibilitzar la comunitat i formar brigades de fumigació.
El 2017, vam intervenir durant l’epidèmia de dengue a Burkina Faso: en col·laboració amb el sistema de salut nacional, vam assumir les proves ràpides de diagnòstic, la derivació de casos greus, la prescripció dels medicaments per a la febre i l’atenció als malalts. També vam ajudar a millorar la detecció del virus i el tractament dels símptomes, per exemple, amb l’administració de líquids per via intravenosa i transfusions de sang. Finalment, vam desenvolupar activitats de sensibilització comunitària als centres de salut per encoratjar les persones a buscar atenció mèdica en comptes d’automedicar-se. Aquesta intervenció va continuar al 2018: vam habilitar una xarxa de vigilància i diagnòstic de casos sospitosos, vam oferir formació al personal sanitari i vam ajudar el Ministeri a crear un pla de contingència de cara a un nou brot.
Obstacles per al control del dengue
La violència urbana pot suposar un obstacle greu per als programes de control i de resposta al dengue. A Acapulco, per exemple, les brigades de fumigació i de promoció de la salut van ser atacades per les bandes que operen al barri de Colonia Jardín.
Però era important que les activitats mèdiques continuessin, i per això vam optar per noves estratègies. La principal va ser reactivar les brigades mitjançant la contractació de persones del barri que, una vegada formades, van poder treballar amb més seguretat, informant els seus conveïns, generant confiança i fumigant casa seva.