Kala-azar

La leishmaniosi visceral o kala-azar (que significa “febre negra” en hindi) és una malaltia tropical parasitària transmesa a través de la picada d’un cert tipus de mosca de la sorra. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és altament endèmica al subcontinent indi i a l’Àfrica oriental i es compten entre 50.000 i 90.000 nous casos cada any a tot el món, dels quals només entre el 25 i el 45 % es notifiquen a l’OMS. La majoria dels casos es donen al Brasil, est d’Àfrica i l’Índia.

La malaltia és més complexa de diagnosticar i tractar a Àfrica, on els conflictes armats i els moviments de població han afavorit l’aparició de moltes epidèmies en els darrers 25 anys.

Quins símptomes té?

Quan una persona s’infecta, el sistema immunitari es debilita i és més vulnerable a altres infeccions. Els símptomes són febre durant més de dues setmanes, augment de la mida de la melsa, el fetge i els ganglis, anèmia i pèrdua de gana i pes. Sense tractament, el kala-azar gairebé sempre és mortal. No obstant això, un diagnòstic i tractament primerencs poden salvar una persona malalta, fins i tot en entorns amb recursos limitats.

Com es diagnostica?

Normalment, el diagnòstic clínic a partir dels símptomes va acompanyat d’una prova ràpida de detecció d’anticossos. Si bé aquestes proves es poden fer servir a Àsia, no són prou sensibles per a la seva utilització a l’Àfrica, i allà es necessiten exàmens al microscopi de mostres de la melsa, la medul·la espinal o els nòduls limfàtics. Aquests procediments tan invasius requereixen recursos que no es poden aconseguir fàcilment en països pobres.

Com es tracta?

Les opcions de tractament han evolucionat en els darrers anys i són específiques segons la regió, ja que la seva eficàcia varia. A Àsia, l’amfotericina B liposomal (L-AmB) s’ha convertit en el principal tractament, sola o com a part d’una teràpia combinada quan hi ha coinfecció amb VIH. És més segura i té un curs de tractament més curt que medicacions anteriors i s’administra en una hora, però continua sent per via intravenosa, cosa que en moltes petites clíniques amb pocs recursos representa un problema. A l’Àfrica, el millor tractament disponible és una combinació d’antimonials pentavalents i paromomicina, que s’administra mitjançant una sèrie de doloroses injeccions durant 17 dies. Actualment, diverses investigacions busquen un tractament més curt, que s’espera que estigui disponible ben aviat.

La coinfecció per kala-azar i VIH suposa un repte enorme, ja que ambdues malalties influeixen l’una a l’altra en un cercle viciós, atacant i debilitant el sistema immunitari. També contribueix a obstaculitzar l’atenció mèdica el fet que moltes de les persones que pateixen aquesta malaltia viuen en zones molt remotes i, per tant, moltes infeccions i morts mai no arriben a conèixer-se.

MSF i el kala-azar

Des de 1988, hem tractat més de 140.000 persones amb kala-azar, principalment al Sudan, Sudan del Sud, Etiòpia, Kenya, Somàlia, Uganda, Índia i Bangla Desh. El 2019, vam tractar 1.970 persones a països com Índia, Sudan, Sudan del Sud, Etiòpia, Camerun o Burkina Faso.

La nostra experiència directa en l’atenció del kala-azar durant tants anys ha contribuït a millorar els mètodes de diagnòstic i els protocols nacionals i internacionals de tractament. Per exemple, en col·laboració amb altres entitats especialitzades, hem validat i introduït una prova de diagnòstic ràpid que, gràcies al seu senzill ús, ha permès descentralitzar el diagnòstic (i a vegades també el tractament) a àrees remotes.