Malària

La malària és una malaltia potencialment mortal, encara que prevenible i curable. La meitat de la població mundial està en risc de contraure-la. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 2022 hi va haver 249 milions de nous casos i 608.000 morts per malària. El 94 % dels casos es donen a Àfrica.

En tot cas, els grans avenços registrats es deuen a l’ús de les proves ràpides de diagnòstic i a les noves teràpies combinades. Però malgrat els enormes progressos, la malària continua sent un greu problema de salut pública a moltes regions, especialment als països de l’Àfrica subsahariana.

Com es transmet?

La majoria de casos de malària són causats per quatre espècies del paràsit Plasmodium: falciparum, vivax, ovale i malariae. De tots ells, el P. falciparum provoca la forma més greu de la malaltia.

Aquest paràsit és transmès a les persones per la picada d’un mosquit femella del gènere anòfels: el paràsit es multiplica al fetge i passa al flux sanguini. Si un altre mosquit pica aquesta persona, l’insecte s’infecta, i així continua el cicle de transmissió.

La transmissió depèn de les condicions meteorològiques, especialment de la pluja, la calor i la humitat, que afavoreixen la multiplicació del mosquit (que pon els ous a l’aigua). A moltes regions, la transmissió és estacional i el pic es produeix durant i just després de les pluges.

Quins símptomes té?

Els símptomes solen aparèixer entre 10 i 15 dies després de la picada, i consisteixen fonamentalment en febre, dolor articular i de cap i vòmits; si no és tractada, la malària pot amenaçar la vida ràpidament.

Com es diagnostica?

En cas de febre, cal fer un examen clínic per buscar altres símptomes, com mal de cap o articular. Per confirmar el diagnòstic, es pot buscar el paràsit a la sang amb proves de microscopi. Actualment, també hi ha proves ràpides que, en 15 minuts i amb una gota de sang, permeten saber si una persona està infectada sense necessitat de laboratori.

La prova ràpida és important perquè permet un diagnòstic i tractament precoços: això pot evitar que la malària evolucioni a la forma greu i potencialment mortal. En segon lloc, permet tractar només els casos que realment són de malària i no altres malalties amb símptomes similars, evitant així que els pacients rebin medicació per a una malaltia que no tenen i que apareguin resistències.

Com es tracta?

A moltes regions, els paràsits de la malària han desenvolupat resistències a part dels medicaments antipalúdics tradicionals, com la cloroquina o la sulfadoxina-pirimetamina. Les nostres investigacions en el terreny han ajudat a provar que la teràpia combinada amb artemisinina (TCA) és la més efectiva contra el P. falciparum; el 2010, l’OMS va canviar les guies per recomanar l’ús de l’artesunat (un derivat de l’artemisinina) en el tractament de la malària greu.

L'artemisinina és un derivat duna planta d’origen xinès. De fàcil utilització (per via oral o injectable), actua amb immediatesa i elimina el paràsit en sang més ràpidament que altres molècules disponibles. Es parla de teràpies combinades perquè l’artemisinina s’administra combinada amb altres molècules que continuen sent eficaces. Aquesta combinació es fa servir per eliminar totalment els paràsits de l’organisme, evitant hospitalitzacions per malària greu i l’aparició de resistències a l’artemisinina.

Com es preveu?

El tractament mateix de la persona malalta contribueix a controlar la propagació de la malària, però a més hi ha mesures de prevenció tradicionals molt eficaces: les mosquiteres tractades amb insecticida, que continuen sent un mitjà important per controlar la malària. A més, els Ministeris de Salut de països com Burkina Faso, Txad, Mali, Níger Gàmbia, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, Nigèria, Senegal o Togo han inclòs als seus Programes Nacionals de la Lluita contra la Malària una nova estratègia: la quimioprevenció de la malària estacional (SMC), que hem utilitzat amb èxit en els nostres projectes des del 2012.

MSF i la malària

La malària és la malaltia més freqüent als nostres hospitals i centres de salut. Només el 2022, vam tractar més de 4,2 milions de persones amb paludisme. Menors de 5 anys i dones embarassades són la nostra prioritat, ja que són els grups més vulnerables a l’hora de combatre el paràsit quan la infecció ja s’ha produït: en aquests casos, el diagnòstic ràpid i el tractament precoç són essencials per evitar casos greus que necessitin hospitalització. A més, a les regions endèmiques, distribuïm mosquiteres impregnades a famílies amb embarassades i menors de 5 anys, i organitzem sessions de sensibilització per conscienciar sobre la importància del seu ús.

A més, des del 2012, hem dut a terme estratègies preventives com la SMC: durant els tres o quatre mesos de pic de la malaltia, proporcionem als nens i nenes de fins a 5 anys un tractament antipalúdic oral (sulfadoxina-pirimetamina i amodiaquina) durant tres dies, una vegada al mes. 

El 2014, també vam fer una distribució massiva d’antimalàrics a Sierra Leone durant l’epidèmia d’Ebola: durant quatre dies, vam repartir 1,8 milions de tractaments (artesunat-amodiaquina) a Freetown i la seva perifèria. El tractament servia tant per tractar els casos en curs com per prevenir la malaltia en el moment de més transmissió: l’objectiu era reduir la incidència de la malària (el brot d’ebola havia afeblit molt el sistema de salut) i evitar la confusió entre totes dues malalties (els primers símptomes dels quals són similars).

Hem d’adaptar-nos a les poblacions que volem atendre i a les circumstàncies per les quals passen. Sovint són víctimes de la violència i el desplaçament, i hem de cercar noves estratègies per garantir que això no els deixa sense diagnòstic i tractament. Per exemple, el 2015 a la República Centreafricana, vam donar tractament preventiu a tots els nens de fins a 5 anys d’una zona de gran volatilitat, davant la perspectiva que la població hagués de fugir i no els poguéssim tractar quan arribés el pic de la malària.