Meningitis

La meningitis meningocòccica, provocada pel bacteri Neisseria meningitidis, és una malaltia molt contagiosa que causa una inflamació greu de les meninges, les fines membranes que recobreixen el cervell i la medul·la espinal. Tot i que qualsevol persona pot resultar infectada, els nadons i menors de 5 anys són especialment vulnerables.

Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), entre el 1995 i el 2014, 900.000 persones es van contagiar, de les quals un 10 % van morir i entre el 10 i el 20 % van patir seqüeles neurològiques. La regió més afectada són els 26 països situats a la franja africana coneguda com el ‘cinturó de la meningitis’, que creua el continent d’est a oest, des del Senegal a Etiòpia, i on viuen més de 400 milions de persones. En aquesta zona, les vacunacions massives dels darrers anys han aconseguit reduir notablement la incidència de la meningitis, passant de 24.000 casos el 2010 a 11.500 el 2014, segons l’OMS.

Com es transmet?

La infecció es transmet només de persona a persona, a través de gotes de saliva. Per això, un clima sec i ventós en fomenta la propagació: la gola s’irrita i deixa d’actuar com a barrera per als bacteris. L’amuntegament, per exemple en poblacions refugiades, és un altre factor de risc.

Segons l’OMS, entre un 10 i un 25 % de la població mundial és portadora de bacteris meningocòccics, però la gran majoria aquestes persones estan sanes. Una persona pot ser portadora del bacteri sense presentar símptomes i propagar-lo en tossir o esternudar. En general, una persona pot ser portadora dels bacteris durant un període entre 5 i 15 setmanes.

Quins símptomes té?

Els símptomes depenen de l’edat. Els infants de més d’1 any i els adults poden tenir febre, mals de cap intensos, fotosensibilitat o rigidesa de clatell, i en les formes greus, coma, convulsions o alteracions neurològiques. Els nadons de fins a 1 any, normalment presenten irritabilitat, febre, hipotèrmia i una alteració de l’estat general (com ara vòmits o rebuig d’aliments). La mort pot sobrevenir poques hores després de l’aparició dels símptomes i sense tractament poden morir fins a un 50 % de les persones infectades.

Com es diagnostica?

Diagnosticar la meningitis sol resultar difícil, i s’ha de fer ràpidament, a causa de la fulminant progressió de la malaltia. El diagnòstic requereix l’examen d’una mostra de líquid cefalorraquidi (que s’obté mitjançant una punció a la medul·la). Si hi ha infecció, el líquid és tèrbol i conté bacteris que es poden analitzar al laboratori per identificar el germen responsable; els bacteris llavors es cultiven per determinar la seva sensibilitat als antibiòtics disponibles. La identificació ràpida del serogrup —A, B, C, W135, X o Y— és molt important, ja que del seu resultat en dependrà el risc d’epidèmia i també les vacunes que es poden utilitzar si cal llançar una campanya.

Com es tracta?

Aquesta malaltia és una urgència mèdica. El tractament consisteix en antibiòtics específics, que penetren al líquid cefalorraquidi. El de primera línia és la ceftriaxona, que s’administra durant cinc dies a pacients més grans de 2 mesos; per sota d’aquesta edat, calen set dies de tractament. També cal assegurar una bona alimentació i hidratació, i posar atenció a la cura de la boca i els ulls per evitar úlceres.

Tot i això, fins i tot amb tractament adequat, entre el 5 i el 10 % de les persones afectades moren abans de dos dies, i un de cada cinc supervivents pot patir seqüeles de per vida, com sordesa, discapacitat intel·lectual i epilèpsia.

Es pot prevenir?

La vacunació massiva primerenca és el mitjà més eficaç per limitar la propagació d’epidèmies. L’OMS considera que les immunitzacions massives contra els diferents ceps de la meningitis han aconseguit prevenir fins al 70 % dels casos que podien esperar-se als brots a Àfrica.

Concretament, la lluita contra la meningitis A ha experimentat grans avenços: l’organització sense ànim de lucre Path i l’Institut Serum de l’Índia han desenvolupat una nova vacuna contra aquest cep, MenAfriVac, que protegeix durant 10 anys i impedeix que un portador sa transmeti la malaltia. Des del 2010, s’han dut a terme campanyes de vacunació massiva preventives a Benín, Burkina Faso, Camerun, Txad, Ghana, Mali, Níger, Nigèria, Senegal, Etiòpia i Sudan, que s’han traduït en una reducció del nombre de nous casos.

No obstant això, continuen produint-se brots provocats per altres ceps. A Nigèria per exemple s’han repetit epidèmies de meningitis C el 2013, 2014, 2015 i 2016; aquests dos últims anys, el brot també es va estendre a Níger. Precisament en aquest últim país és on es va registrar el nombre més gran de casos de meningitis C el 2017, sense produir-se grans epidèmies.

La disponibilitat mundial de vacunes conjugades contra múltiples ceps de la meningitis (ACWY) és escassíssima; a més, aquestes vacunes són molt cares. Per tot això, resulta impossible fer campanyes de vacunació a gran escala. En tot cas, està en desenvolupament una nova vacuna conjugada ACWYX i s’espera que estigui disponible i a un preu assequible el 2021 o el 2022.

MSF i la meningitis

La nostra resposta a un brot de meningitis es basa en el tractament i la vacunació: treballem en col·laboració amb les autoritats locals i nacionals de salut per reforçar o crear un sistema de monitoratge epidemiològic, donar tractament i, en cas necessari, organitzar campanyes de vacunació ; aquestes darreres inclouen activitats d’informació i sensibilització comunitària sobre els avantatges de la immunització.

A més, en l’àmbit internacional, formem part del Grup Internacional de Coordinació de la Provisió de Vacunes per al Control de les Epidèmies de Meningitis (ICG), que, partint de les anàlisis epidemiològiques pertinents, s’encarrega de garantir el repartiment equitatiu de les vacunes.