Vacunació

Les vacunes prevenen malalties greus que poden ser discapacitants o mortals, sobretot a la infància. La immunització és una de les intervencions mèdiques en salut pública més eficients en termes de cost i, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any evita entre dos i tres milions de morts.

Però a molts països sense recursos o afectats per la inestabilitat o la violència, els plans d’immunització estan en crisi i massa vegades les vacunes no arriben als que més les necessiten. L’exponencial augment dels preus en els darrers anys, la manca d’adaptació de les vacunes a la realitat dels països sense recursos i el calendari d’immunització complicat són les principals causes d’aquesta situació.

Cada any, més de 12 milions de nens i nenes es queden sense el paquet bàsic de vacunes que els podria protegir, i en total prop de dos milions de persones moren a conseqüència de malalties que podrien haver-se previngut amb les vacunes recomanades per l’OMS: DTP (diftèria, tètanus i tos ferina), hepatitis B, Hib (haemophilus influenzae tipus B), BCG (tuberculosi), virus del papil·loma humà, xarampió, pneumococ, poliomielitis, rotavirus i febre groga.

En tot cas, no totes les vacunes es recomanen per igual a tots els països.

Vacunacions de rutina

La vacunació és una de les maneres més eficaces de reduir la mortalitat infantil. Per això, als països on la cobertura de vacunació general és baixa, en el marc dels nostres programes d’atenció bàsica a menors de 5 anys, intentem fer vacunacions rutinàries. Podem realitzar-les des dels llocs i centres de salut, o bé a través d’equips mòbils. En alguns casos, la població viu en zones tan apartades que els nostres equips s’han de desplaçar caminant. El 2022, realitzem 3.200.400 vacunacions rutinàries.

Vacunacions en epidèmies

En cas que hi hagi el risc d’una epidèmia (per exemple si hi ha un desplaçament de població) o que aquesta ja s’hagi declarat, organitzem campanyes de vacunació massives: el seu objectiu és vacunar el màxim nombre de persones al mínim temps possible, habilitant per això tots els punts de vacunació que puguem, per exemple en llocs públics de reunió.

Aquestes campanyes a gran escala duren de dues a tres setmanes i poden assolir centenars de milers de persones. Són especialment vulnerables les poblacions desplaçades, ja que les condicions d’amuntegament o manca de sanejament en què solen trobar-se afavoreixen l’aparició de brots de malalties com el xarampió o la pneumònia.

El 2022, per exemple, realitzem 4.124.700 vacunacions contra el xarampió en resposta a brots epidèmics.

I precisament per prevenir-los, hem fet un pas més enllà i estem aprofitant cada oportunitat que veiem per completar la cartilla de vacunació infantil. Així per exemple a Mali o República Centreafricana, aprofitem les campanyes de quimioprevenció de la malària per revisar les cartilles i completar-les amb els antígens que falten.

Desafiaments logístics

Les vacunes s’han de conservar en fred –entre 2 i 8 °C– des del moment en què surten de la fàbrica fins que s’utilitzen al punt de vacunació. Encara que això no sigui un repte important als països rics, on el subministrament elèctric està garantit, als països on treballem sí que suposa un obstacle considerable, especialment a les zones on es poden assolir fàcilment temperatures de 40° i que estan aïllades i no tenen sistemes fiables d’electricitat.

A les dificultats que imposa la cadena de fred sovint se sumen els problemes d’accés físic –no hi ha carreteres i s’han d’usar motos, canoes o rucs, o fins i tot carregar les espatlles amb les neveres, per arribar fins a l’últim lloc de salut o el darrer llogaret–, en contextos que a més poden ser insegurs o patir un conflicte armat. Per exemple, el 2018, a Kidal, al nord de Mali, per vacunar 10.000 nens, vam haver de recórrer un total de 60.000 quilòmetres per camins en ple desert, sovint a 40 graus de temperatura: en aquestes condicions, els nostres equips van recórrer l’equivalent a 1,5 vegades la circumferència de la Terra.

D’altra banda, la gran majoria de les vacunes existents són injectables, per la qual cosa cal personal amb formació sanitària per poder administrar-les correctament.

Si vols conèixer més sobre els desafiaments a què ens enfrontem a les nostres campanyes de vacunació, no et perdis el documental ‘Els camins de la vacuna’.