Pneumònia

La pneumònia és una infecció respiratòria aguda que afecta els pulmons. Aquesta malaltia es pot tractar i es pot prevenir mitjançant una vacuna i, així i tot, segueix sent la principal causa infecciosa de mortalitat infantil. Provoca un 15 % de les morts en menors de 5 anys: segons les darreres dades de l’Organització Mundial de la Salut, només el 2019 van morir més de 740.000 nens i nenes a tot el món.

Unes inadequades condicions d’abric i refugi, un sanejament insuficient i l’amuntegament de persones poden agreujar el risc que aquesta i d’altres infeccions respiratòries es propaguin, per exemple en una població desplaçada, sobretot si hi ha desnutrició infantil. Per això és una de les malalties més habituals als nostres centres de salut en crisis de desplaçaments.

Com es transmet?

La pneumònia pot ser causada per virus, per bacteris o per fongs. En menors de 5 anys, la causa d’infecció més freqüent són els virus i els bacteris pneumococ i Haemophilus influenzae tipus b (Hib, que causa la grip tipus B). Es propaguen per via aèria, en tossir o esternudar.

Els virus i bacteris entren pel nas o la gola, i en ser inhalats poden infectar els pulmons: el teixit pulmonar s’inflama, cosa que afavoreix que qualsevol bacteri iniciï una infecció secundària, que es propaga ràpidament pels pulmons. Els alvèols s’omplen de líquid (que es pot espessir) i això obstaculitza l’intercanvi d’oxigen entre els pulmons i el flux sanguini. La malaltia pot progressar molt ràpidament, en qüestió d’hores, si l’infant està desnodrit o pateix altres malalties, com el xarampió.

Quins símptomes té?

Els símptomes més habituals són tos, dificultat respiratòria, taquipnea (augment de la freqüència respiratòria), sovint febre alta (podent superar els 39 graus) i, en els casos greus, respiració sorollosa o ronca, cianosi (color blavós a llavis, mucoses nasals o ungles), tiratge intercostal (depressió de la vora inferior de la paret toràcica en inspirar mentre la part superior de l’abdomen s’eleva), somnolència i rebuig a beure o alletar-se, podent arribar a desenvolupar sèpsia (infecció generalitzada).

Com es tracta?

En menors de 5 anys, la pneumònia greu d’origen bacterià es tracta amb antibiòtics mitjançant injecció o perfusió, per a això és necessària l’hospitalització normalment durant un període de 10 dies; a més, s’administren medicaments per a la febre i s’ha d’assegurar una hidratació correcta, si és necessari mitjançant sèrum. Els nens més grans de 2 mesos que no tinguin signes greus de la malaltia poden ser tractats amb antibiòtics en atenció ambulatòria.

Com es prevé?

La pneumònia es pot prevenir mitjançant una vacuna, tant la pneumocòccica conjugada (VNC) com la vacuna contra la Hib. Durant els darrers anys, s’ha avançat en l’accés a les vacunes, encara que l’elevadíssim nombre de menors que continuen morint per aquesta malaltia al món és un indicador clar que el camí recorregut és insuficient. Part de les barreres estan relacionades amb el preu: la VNC per exemple, que només fabriquen Pfizer i GSK, és molt cara.

Com treballem?

Els nostres equips tracten nens i nenes amb pneumònia de forma regular, ja que és una de les principals causes de mortalitat infantil en els contextos en què treballem. Com que la malaltia pot evolucionar amb molta rapidesa, és essencial que el tractament es faci com més aviat millor. Els casos greus s’hospitalitzen, mentre que els altres són tractats a l’ambulatori. A més, per tal d’atendre el màxim nombre possible a zones aïllades, hem optat per la formació d’agents comunitaris de salut perquè puguin diagnosticar la pneumònia als seus propis pobles, administrar el tractament quan el cas no sigui greu i derivar només al centre de salut als que sí que ho siguin.

A més, estem ampliant les nostres activitats de vacunació contra el pneumococ. Hem llançat campanyes massives en situacions d’emergència, per exemple en poblacions refugiades o desplaçades a Nigèria, Etiòpia i Sudan del Sud, i en països com la República Centreafricana estem vacunant de forma preventiva cada vegada que tenim l’oportunitat; el 2016, també vacunem contra la pneumònia a Grècia dins dels nostres programes d’assistència a persones refugiades i migrants. Però necessitem que es redueixi el preu d’aquesta vacuna per tal d’arribar a més nens i nenes en altres emergències.

¿Cómo se transmite?

La neumonía puede ser causada por virus, por bacterias o por hongos. En menores de 5 años, la causa de infección más frecuente son los virus y las bacterias neumococo y Haemophilus influenzae tipo b (Hib, que causa la gripe tipo B). Se propagan por vía aérea, al toser o estornudar.

Los virus y bacterias entran por la nariz o la garganta, y al ser inhalados pueden infectar los pulmones: el tejido pulmonar se inflama, lo que permite que cualquier bacteria que allí se encuentre inicie una infección secundaria, que se propaga rápidamente por los pulmones. Los alvéolos se llenan de líquido (que puede espesarse) y esto obstaculiza el intercambio de oxígeno entre los pulmones y el flujo sanguíneo. La enfermedad puede progresar muy rápidamente, en cuestión de horas, si el niño o la niña está desnutrido o padece otras enfermedades, como el sarampión.

¿Qué síntomas tiene?

Los síntomas más habituales son tos, dificultad respiratoria, taquipnea (aumento de la frecuencia respiratoria), a menudo fiebre alta (pudiendo superar los 39 grados) y, en los casos graves, respiración ruidosa o bronca, cianosis (color azulado en labios, mucosas nasales o uñas), tiraje intercostal (depresión del borde inferior de la pared torácica al inspirar mientras la parte superior del abdomen se eleva), somnolencia y rechazo a beber o amamantarse, pudiendo llegar a desarrollar sepsis (infección generalizada).

¿Cómo se trata?

En menores de 5 años, la neumonía grave de origen bacteriano se trata con antibióticos mediante inyección o perfusión, para lo cual es necesaria la hospitalización durante un periodo normalmente de 10 días; además, se administran medicamentos para la fiebre y debe asegurarse una correcta hidratación, si es necesario mediante suero. Los niños mayores de 2 meses que no tengan signos graves de la enfermedad pueden ser tratados con antibióticos en atención ambulatoria.

¿Cómo se previene?

La neumonía puede prevenirse mediante una vacuna, tanto la nemocócica conjugada (VNC) como la vacuna contra la Hib. Durante los últimos años se han producido avances en el acceso a estas vacunas, aunque el elevadísimo número de menores que siguen muriendo por esta enfermedad en el mundo es un indicador claro de que el camino recorrido es insuficiente. Parte de las barreras están relacionadas con su precio: la VNC por ejemplo, que solo fabrican Pfizer y GSK, es muy cara.

¿Cómo trabajamos?

Nuestros equipos tratan a niños y niñas con neumonía de forma regular ya que es una de las principales causas de mortalidad infantil en los contextos en los que trabajamos. Como la enfermedad puede evolucionar con mucha rapidez, es esencial que el tratamiento se haga lo antes posible. Los casos graves se hospitalizan, mientras que los demás son tratados en ambulatorio. Además, con el fin de atender al máximo número posible en zonas aisladas, hemos optado por la formación de agentes comunitarios de salud, para que puedan diagnosticar la neumonía en sus propios pueblos, administrar el tratamiento cuando el caso no sea grave y derivar solo al centro de salud a los que sí lo sean.

Además, estamos ampliando nuestras actividades de vacunación contra el neumococo. Hemos lanzando campañas masivas en situaciones de emergencia, por ejemplo en poblaciones refugiadas o desplazadas en Nigeria, Etiopía y Sudán del Sur, y en países como República Centroafricana estamos vacunando de forma preventiva cada vez que tenemos la oportunidad; en 2016, también vacunamos contra la neumonía en Grecia dentro de nuestros programas de asistencia a personas refugiadas y migrantes. Pero necesitamos que esta vacuna reduzca su precio, con el fin de llegar a más niños y niñas en otras emergencias.