Al món s’ha complert un altre trist rècord: el de persones desplaçades i refugiades. Hem assolit la xifra més alta des de la Segona Guerra Mundial. Segons l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats, a finals del 2022, prop de 110 milions de persones vivien desplaçades per força, expulsades de casa seva per la violència i la guerra: alguns desplaçaments són interns, dins del mateix país, i altres han hagut de creuar fronteres i convertir-se en refugiats.

Les poblacions desplaçades estan sotmeses a abusos constants i, habitualment, tampoc no tenen cobertes les necessitats més bàsiques, especialment d'atenció mèdica, recer, alimentació, aigua i sanejament.

Avui dia hi ha, a més, grans moviments de població motivats per les necessitats extremes i la misèria, al llarg d’unes rutes migratòries que sovint són perilloses i estan marcades per l'explotació i la violència. També atenem aquestes persones i prioritzem les intervencions en fluxos migratoris on la combinació de trànsit d'éssers humans i violència provoqui alts nivells de vulnerabilitat i patiment, i on les supervivents d'abusos no estiguin rebent l’atenció suficient.

Com intervenim?

A causa de la situació d’extrema vulnerabilitat en què es troben, les poblacions supervivents del desplaçament són prioritàries per a nosaltres, sobretot en les crisis on les necessitats són més urgents i no hi ha altres organitzacions treballant-hi, o aquestes no són suficients. Els nostres equips treballen per reduir la mortalitat, la morbiditat i el patiment humà que provoca el moviment sobtat d'una població que fuig amb la camisa a l'esquena: poden ser persones ferides o esgotades pels llargs trajectes, malaltes o desnodrides.

Oferim assistència mèdica integral i posem un èmfasi especial en l'atenció als menors d'edat i a les dones (per exemple, amb serveis d'obstetrícia d'urgència). Hem desenvolupat paquets específics per a supervivents de violència sexual i també oferim atenció a la salut mental com a component essencial de la nostra assistència. Donem aquesta atenció des de centres de salut, dispensaris, hospitals i, en el cas de poblacions disperses, aïllades o amagades, mitjançant clíniques mòbils.

A més, és habitual que aquestes comunitats s'assentin en emplaçaments improvisats on les necessitats més bàsiques no queden cobertes, fet que les fa emmalaltir o pot provocar brots epidèmics: treballem per pal·liar les conseqüències d'aquestes deficiències sanitàries i de l'amuntegament, per exemple, fent-nos càrrec de la potabilització o distribució d'aigua, de la construcció de latrines o del repartiment d’articles de primera necessitat (kits d'higiene personal, de cuina, abric, refugi, etc.). També són bàsiques les campanyes de vacunació contra les malalties que presenten un risc més alt per a aquestes poblacions, com el xarampió, les diarrees o la pneumònia.

MSF i els desplaçats

 

Al llarg de la nostra història, hem treballat en nombroses crisis de desplaçament. La primera intervenció va ser al Vietnam, el 1975, amb els refugiats cambodjans que fugien de la violència del règim dels Khmers Rojos. El 1979, ja estàvem donant resposta a moltes emergències d'aquest tipus: a la regió d'Ogaden (disputada per Etiòpia i Somàlia), a Tailàndia (de nou, poblacions cambodjanes) i al Sudan (amb refugiats d'Eritrea). En les darreres dècades, hem assistit les poblacions desplaçades i refugiades dels principals conflictes armats.

Actualment, donem assistència urgent a poblacions desplaçades i refugiades a Síria i els països veïns (Jordània, Turquia, el Líban i l’Iraq), Sudan, Sudan del Sud, República Democràtica del Congo, República Centreafricana, Nigèria, el Txad, Camerun, Etiòpia, Kenya, Myanmar, Pakistan, Iemen, Colòmbia, Mèxic, la Mediterrània i Europa, entre d'altres.