Una mica d’història

Resumir cinc dècades d’ajuda medicohumanitària no és gens fàcil.

Metges Sense Fronteres neix el 1971, però les arrels de l’organització es despleguen a la guerra de Biafra.

El 1967, després d’anys de convulsions, la província nigeriana declara unilateralment la seva independència i s’inicia un conflicte brutal. L’exèrcit nigerià assetja Biafra, i el bloqueig no triga a provocar una fam que delma la població, ja debilitada per la sequera. Això té lloc davant la mirada impotent del Comitè Internacional de la Creu Roja, que treballa a Biafra i veu com fins i tot els hospitals són bombardejats. Alguns membres de l’equip de la Creu Roja consideren que l’organització hauria de fer més per denunciar el que està passant, però el seu mandat els ho impedeix. Entre ells hi ha metges francesos que, en tornar al seu país, decideixen trencar el silenci i parlen amb la premsa.

Un dels diaris que recull aquestes denúncies és Tonus, un setmanari mèdic que estava reclutant facultatius per crear una brigada internacional d’emergència. Metges i periodistes decideixen passar de les paraules als fets i s’uneixen sota un nou estendard: Metges Sense Fronteres.

L’assemblea constituent se celebra el desembre de 1971 a la redacció de Tonus, qui anuncia entre titulars el naixement d’«una mobilització de voluntats determinades a enderrocar les fronteres que s’alcen entre els que tenen la vocació de salvar i atendre, i les víctimes de la barbàrie humana i les catàstrofes naturals». Encara en plena guerra freda, la nova organització defensa una acció mèdica independent dels interessos geopolítics: es tracta d’acudir allà on les poblacions víctimes de l’emergència ho requereixin per donar-los assistència mèdica urgent.

Des d’aleshores, hem proporcionat assistència medicohumanitària als principals conflictes i desastres dels últims 50 anys.