Segons l’Organització Mundial de la Salut, el 2018 van morir 5,3 milions de menors de 5 anys al món, principalment a causa de les complicacions en l’embaràs o el part, les infeccions respiratòries agudes, les anomalies congènites i la diarrea.

Tot i la important reducció de les morts infantils –7 milions menys el 2017 respecte al 1990–, s’ha avançat molt poc en la reducció de la mortalitat neonatal, és a dir durant el primer mes de la vida: gairebé la meitat de les morts de menors de 5 anys es donen en aquest període. A partir del primer mes de vida i fins als 5 anys, les amenaces més importants són les infeccions; les principals són la pneumònia, la diarrea i la malària.

  • Bebé prematuro con su madre en el hospital Castor. República Centroafricana.

Atenem la població més vulnerable

Les nostres consultes i sales d’hospitalització són plenes de nens i nenes: dos terços dels nostres pacients són pediàtrics.

Segons el context, definim el grup d’edat a què ens dirigim. A la majoria dels nostres projectes a Àfrica, tenim intervencions dirigides als menors de 2 anys, el grup més vulnerable en aquest context. Al Pròxim Orient, cada vegada tenim més adolescents a les nostres consultes. També a Amèrica Llatina, on treballem en contextos de violència a Mèxic i Colòmbia, veiem més i més adolescents entre els nostres pacients.

Neonatologia: quines cures proporcionem?

Els nadons nounats són més vulnerables i per això necessiten més atenció. La major part de les morts es produeixen durant la primera setmana de vida i gairebé el 80% de les morts prenatals es deuen a tres causes: complicacions degudes al naixement prematur, asfíxia i infeccions.

Als nostres projectes hem desenvolupat accions específiques per abordar aquests tres problemes. Per exemple, netejar el cordó umbilical amb clorexidina per evitar infeccions, administrar esteroides als nadons prematurs o impartir formacions sobre reanimació al personal dels Ministeris de Salut. Hem comprovat que amb paquets preventius i curatius simples podem reduir dràsticament la taxa de mortalitat neonatal.

  • Un médico de MSF revisa el sistema respiratorio de Muneer, de 10 mieses, que tiene un infección en el pecho.  Hospital de Boost, Afganistán.

L’atenció pediàtrica comença amb la mare

Entre el primer mes i els 5 anys, la majoria de morts es produeixen abans dels 2 anys. Per això és important centrar les intervencions els primers 1.000 dies de vida: des de la concepció fins als 24 mesos. A més, la probabilitat de supervivència es redueix molt quan la mare mor en el part, i si és el nadó qui no ho aconsegueix, el més probable és que la mare torni a quedar embarassada massa aviat, amb els riscos que això suposa.

Dins l’atenció preventiva, una de les activitats més eficaces és la vacunació, perquè prevé malalties greus que poden ser discapacitants o mortals, com la diftèria, el tètanus, la tos ferina, l’hepatitis B, el xarampió, la pneumònia, la poliomielitis o el rotavirus. Així mateix, treballem per prevenir la desnutrició (més de la meitat de les morts de menors de 5 anys es deuen a causes relacionades amb aquesta malaltia) i la transmissió del VIH de mare a fill.

Serveis específics per a adolescents

En molts dels nostres projectes de salut sexual i reproductiva, atenem cada vegada més adolescents, per la qual cosa estem treballant per donar serveis específics a aquest grup d’edat, incloent-hi planificació familiar i atenció a la violència sexual. Així mateix, estem adaptant les nostres intervencions a salut mental i VIH per donar un servei més adequat a aquesta franja d’edat.

Salut infantil

Els nens i les nenes no són adults en petit: requereixen cures particulars pròpies de la seva edat. En molts casos, ens trobem amb greus mancances en els mètodes de diagnòstic i els medicaments infantils, així com en la majoria de la tecnologia necessària per tractar-los. Per exemple, no hi ha equips de monitorització adaptats a l’ús pediàtric.

Un altre repte important és manca de recursos humans capacitats en la majoria dels contextos on treballem i la manca de guies, documentació o formació que podrien suplir en part aquesta manca de personal.