Desnutrició

Cada any, més de tres milions de nens i nenes menors de 5 anys moren de desnutrició o per causes relacionades amb aquesta. El 80 % dels casos de desnutrició en les formes més agudes es concentren en tan sols 20 països del món, concretament a l’Àfrica subsahariana (països del Sahel i la Banya d’Àfrica) i en algunes zones del sud d’Àsia. En algunes regions del món, com el Sahel, la consumpció és particularment freqüent durant el període d’escassetat que es dona entre les collites (també conegut com hunger gap).

Què és la desnutrició?

La qualitat dels aliments, i especialment l’accés a aliments d’origen animal (llet i derivats lactis, ous, carn o peix), és fonamental per a la bona nutrició a la primera infància. No obstant això, als països amb menys recursos, moltes famílies no es poden pagar aquests aliments, i en situacions de crisi ni tan sols estan disponibles. Quan una persona no ingereix els nutrients suficients per cobrir les seves necessitats, el cos es comença a consumir: primer perd greix i després múscul

La manca de nutrients essencials és molt greu en edat de creixement. L’edat crítica va des dels 6 mesos —quan els nadons comencen a prendre altres aliments a més de la llet materna— als 2 anys. Però també són molt vulnerables les nenes i nens de fins a 5 anys (així com els i les adolescents, les dones embarassades o lactants, les persones grans i les persones amb malaltia crònica).

Una dieta equilibrada ha d’incloure proteïnes i àcids grassos essencials, vitamines i minerals com ara calci, potassi, zinc i ferro. La manca d’aquests nutrients impedeix resistir a les infeccions: les defenses s’afebleixen i augmenta el risc de morir de malària, pneumònia, diarrea, xarampió o sida, les cinc malalties responsables de la meitat dels gairebé 10 milions de morts anuals de menors de 5 anys.

Com es diagnostica?

Els nostres equips al terreny utilitzen el braçalet MUAC (de l’anglès middle upper arm circumference, circumferència mesobraquial) per fer el triatge entre els nens i les nenes que necessiten un diagnòstic i els que no. La desnutrició es diagnostica mitjançant valors antropomètrics: el pes i la talla (índex pes/talla) o l’edat i la talla (índex talla/edat); segons aquestes mesures, es diagnostica desnutrició aguda moderada o aguda greu. La presència d’edemes també contribueix al diagnòstic.

La forma més habitual de desnutrició aguda greu és el marasme: es caracteritza per un pes molt baix amb relació a l’alçada, o per una primesa extrema i greu debilitament. Una altra forma és el kwashiorkor, caracteritzat per la presència d’edemes (inflor) als peus i cames, que poden donar-se a tot el cos en les formes més greus de la malaltia. Més del 25% dels nens i nenes amb desnutrició greu moren si no reben tractament; la vulnerabilitat és més gran fins als 2 anys.

Com es tracta?

Als seus programes ambulatoris de nutrició per a nens i nenes sense complicacions mèdiques, MSF utilitza aliments terapèutics preparats (RUTF) i tractament mèdic de suport. L’ideal seria utilitzar els aliments disponibles localment, però els RUTF ofereixen l’avantatge de no necessitar aigua per preparar-los i tenir una llarga caducitat, per la qual cosa es poden dispensar en tota mena d’entorns i permeten seguir el tractament a casa.

Els RUTF són una pasta a base de llet en pols enriquida, cacauet, oli i sucre, i contenen tots els macro i micronutrients que necessita un nen amb desnutrició greu. No contenen aigua (són resistents a la contaminació bacteriana) ni tampoc la necessiten per a la seva ingesta, ja que es poden consumir directament des de l’embolcall. El seu ús ha permès ampliar molt el potencial dels programes nutricionals: aquestes nenes i nens només van al centre de salut un cop a la setmana, per a visites de control en què també s’aprofita per vacunar-los.

Per la seva banda, els nens i nenes amb complicacions són hospitalitzats i tractats amb llets terapèutiques, especialment dissenyades per estabilitzar el seu metabolisme; a més, se’ls medica per a les altres afeccions que puguin patir.

MSF i la desnutrició

Les intervencions en emergències nutricionals són una constant al llarg de la nostra història. Països com el Níger, Etiòpia, Somàlia, el Sudan, Uganda, Angola o l’Índia han estat escenari d’intervencions dels nostres equips per reduir la mortalitat i la morbiditat infantil per aquesta causa. El 2022, vam hospitalitzar 127.400 nenes i nens desnodrits per proporcionar-los tractament.

En aquests programes, instal·lem centres de nutrició, que poden ser de nutrició terapèutica o de nutrició suplementària. Un centre de nutrició terapèutica (CNT) és una estructura dedicada al tractament de la desnutrició aguda greu. Quan a més es donen complicacions mèdiques, cal l’ingrés a un CNT hospitalari (també anomenat "intensiu"), que ofereixen atenció mèdica les 24 hores del dia. Si no hi ha complicacions, el tractament és ambulatori: hi ha controls mèdics regulars, però són les mares o cuidadors els qui administren el RUTF a casa.

Un centre de nutrició suplementària (CNS) és un centre per a desnutrició moderada sense complicacions. El règim és ambulatori, amb aliments suplementaris preparats (RUSF): s’administren com a suplement de l’alimentació habitual i amb revisions mèdiques setmanals.

Allà on hi ha el risc de desnutrició greu, MSF distribueix de forma preventiva suplements nutricionals als nens i nenes més vulnerables, per impedir que el seu estat es deteriori encara més.