Cada any, moren més de 800.000 persones al món per malalties diarreiques provocades per condicions insalubres d’aigua, higiene o sanejament, segons l’Organització Mundial de la Salut, que també calcula que la millora d’aquestes condicions reduiria un 10 % la càrrega de malaltia mundial. Efectivament, a més de la diarrea, poden prevenir-se moltes patologies —la malària, la desnutrició, les infeccions de la pell, la malaltia de Chagas, les febres hemorràgiques o la malaltia de la son— amb l’accés a aigua potable i sanejament, millors hàbits d’higiene i una gestió correcta dels residus.
Per tant, les activitats d’aigua i sanejament no són un fi en si mateixes, sinó que són una part integral de l’acció mèdica i, igual que altres activitats preventives com la vacunació, estan destinades a reduir la mortalitat i la morbiditat i són crucials en situacions de deteriorament accelerat de les condicions de vida, com per exemple el desplaçament massiu d’una població.
En què consisteixen?
Bàsicament, aquestes activitats es poden resumir en dues àrees fonamentals: assegurar la disponibilitat d’aigua potable suficient i eliminar tot allò que pugui propagar malalties (tant els reservoris com les vies de transmissió).
Segons el context, assumim la potabilització de les fonts d’aigua o, si no n’hi ha, el transport d’aigua potable en camions cisterna; la rehabilitació o la construcció de latrines i sistemes de gestió d’aigües negres i residus; la instal·lació de dutxes i fonts per al rentat de mans; o la distribució d’articles per a la higiene personal.
En situacions d’emergència, on pot haver-hi risc de brots epidèmics, aquestes activitats han d’implementar-se de manera immediata. En emergències agudes o cròniques, hi ha uns estàndards mínims: treballem perquè cada persona disposi d’entre 15 i 20 litres d’aigua potable al dia (per beure, cuinar i rentar-se). Per exemple, al començament de l’epidèmia de còlera a Haití, el 2010, els nostres equips distribuïen uns 300.000 litres d’aigua al dia als 15.000 habitants del barri barraquista de Cité Soleil, a Port-au-Prince.
També hi ha estàndards mínims a les altres àrees: una latrina per a cada 20 persones i, per a cada 80, dues dutxes, un dipòsit de residus orgànics i un safareig de roba. Dins dels articles d’higiene, el sabó de mans és essencial, ja que redueix la transmissió de tota mena de malalties: ens assegurem que totes les persones en rebin l’equivalent a 250 grams al mes.
Per descomptat, totes aquestes activitats s’han d’implementar també als centres de salut, dispensaris i hospitals on treballem per tal de garantir el control d’infeccions i evitar que pacients, familiars i personal sanitari es contagiïn. Són crucials, per exemple, durant els brots de malalties com l’ebola.
Cada any, els nostres equips distribueixen centenars de milions de litres d’aigua. El 2018, vam fer aquestes distribucions als refugiats rohingyes a Bangla Desh (360 milions de litres), als camerunesos a Nigèria i als congolesos a Uganda, així com a les poblacions desplaçades al Camerun, República Centreafricana, República Democràtica del Congo o Etiòpia (70 milions de litres a Gedeo). A Haití, vam mantenir les activitats d’aigua i sanejament destinades a prevenir brots de còlera, i també vam organitzar-les per atendre les víctimes de diversos desastres naturals a Indonèsia o per millorar les condicions dels camps de desplaçats del nord de Síria, dels albergs per a migrants a Mèxic o d’hospitals com el de Tonkolili a Sierra Leone.
Si vols saber com és una planta potabilitzadora d’aigua, no et perdis aquest vídeo sobre la nostra feina durant l’atenció d’emergència als refugiats sud-sudanesos a Uganda, el 2017.
Totes aquestes activitats estan estretament relacionades amb la promoció de la salut i cap de les dues és eficaç sense l’altra: per molt ben construïdes que estiguin una font d’aigua o unes latrines, no serviran de res si no es fan servir correctament o no es mantenen en bon estat. I viceversa: promoure una higiene correcta no tindrà cap impacte si no hi ha aigua ni sabó. Per això, en les activitats d’aigua i sanejament, són importants els aspectes tècnics (que les instal·lacions siguin duradores i de ràpida construcció i fàcil manteniment), però també els aspectes humans relacionats amb els usos i els costums de les persones a les que donem assistència.