Memòria 2022
Amb tu, vam resoldre equacions impossibles

On ser-hi i fins quan quedar-nos-hi. Aquest va ser el nostre repte diari el 2022, un any marcat per un context global ple d’incerteses i necessitats humanitàries en augment. Per atendre les poblacions en una situació de vulnerabilitat més gran, vam haver de resoldre equacions impossibles. Comparteixo amb tu aquesta Memòria amb el convenciment d’haver fet el que era correcte gràcies al suport de persones com tu. Però també amb l’anhel d’haver pogut arribar a més llocs o d’haver-nos quedat en d’altres on simplement ens ha estat impossible continuar per molt que ho hem intentat.

Encara que l’objectiu d’aquestes línies és presentar-te les nostres activitats del 2022, no puc començar sense parlar de l’última gran emergència: el Sudan. El mes d’abril passat, el país va quedar sumit en un caos total. Per atendre el flux constant de persones ferides (encara vigent), les nostres companyes i companys, i el personal sanitari del Ministeri de Sanitat sudanès, continuen treballant en condicions extremadament difícils. Una vegada més, estem sent testimonis d’atacs a hospitals, centres de salut, ambulàncies i magatzems. Gràcies per estar al nostre costat en una crisi d’aquesta magnitud.

Del Sudan a Ucraïna 

Ara sí, et parlo del 2022, un any marcat per l’escalada del conflicte a Ucraïna. Aquesta guerra, com totes, està provocant un dolor immens en la població. Un dels nostres principals objectius va ser, i continua sent, accedir a les persones que no van poder fugir del país. Al mateix temps, el focus dels mitjans de comunicació va il·luminar Ucraïna i va deixar a les fosques la resta d’emergències, en les quals, com et deia abans, vam resoldre equacions impossibles per tal de poder actuar. Aquesta guerra ha reconfigurat l’ajuda internacional i, en conseqüència, ha impactat amb una duresa especial en les poblacions en una situació de vulnerabilitat més gran.

Més enllà de la guerra d’Ucraïna 

A aquest panorama cal sumar les conseqüències socioeconòmiques de la pandèmia de COVID-19, la crisi energètica i alimentària mundial, i l’augment desorbitat de la inflació. També els efectes del canvi climàtic: sequeres, inundacions, crisis nutricionals i malalties. Tot això desencadena desplaçaments de població i pobresa. Un cúmul de circumstàncies que complica encara més la vida d’aquestes poblacions. Les dones i les nenes, una vegada més, es van veure terriblement afectades per tot plegat, i vam notar amb indignació un retrocés en matèria dels seus drets en llocs com l’Afganistan.

Mentre es forjaven aquestes realitats tan descoratjadores, milers de persones de països com Síria, Nigèria, Burkina Faso o l’Afganistan van patir tortures i van ser empresonades o assassinades en l’intent d’arribar a un lloc més segur. Tot això

davant de la neciesa de les autoritats dels països del nord, que es neguen a facilitar passos segurs i externalitzen fronteres, posen barreres a cop de decrets o miren cap a una altra banda mentre, com va passar el 2022, aquestes persones van arribar a morir amuntegades contra les tanques que separen el seu món del nostre.

Voler i no poder 

En alguns moments, i molt a pesar nostre, ens vam haver de rendir davant de certes equacions. Els Estats d’alguns dels països on treballem van exercir una pressió enorme contra l’acció humanitària. La proliferació de grups gihadistes i grups armats, i l’aplicació sistemàtica de lleis antiterroristes, ens van complicar terriblement l’accés a les poblacions. També vam veure com la narrativa antihumanitària i antioccidental enterbolia la nostra reputació, i la recrudescència dels conflictes va reduir encara més el minvat espai humanitari que teníem per treballar. Per això, vam haver de prendre decisions molt doloroses, com el tancament dels projectes a Etiòpia o la suspensió d’activitats al Camerun. 

A Etiòpia, a més, al llarg de l’any vam seguir explorant totes les vies possibles per esclarir la mort de la companya María Hernández i els Companys Yohannes Halefom i Tedros  ebremariam, assassinats a Tigré al juny del 2021. Continuem perseverant perquè s’assumeixi la responsabilitat d’aquest crim.

I resolem amb tu 

El nombre de persones que van necessitar assistència humanitària el 2022 va continuar creixent i va superar els 306 milions. No obstant això, només es va aconseguir finançar poc més de la meitat del que calia per cobrir les seves necessitats*. Moltes  organitzacions que depenen de Fons institucionals no van poder mantenir el seu nivell d’activitat. A Metges Sense Fronteres no depenem de pressupostos que no arriben. Si hem pogut continuar treballant i resolent situacions impossibles, ha estat gràcies al Compromís de persones com tu.

Amb tu, el 2022 ens vam centrar a respondre a les crisis més agudes, com epidèmies, desastres naturals i, de manera massiva, la desnutrició. Vam mantenir la nostra presència en països com el Iemen, la República Democràtica del Congo, el Sudan, el Sudan del Sud, la República Centreafricana, Somàlia, Colòmbia o els Territoris Palestins Ocupats. També vam atendre les necessitats medicohumanitàries de milers de migrants a Panamà i Mèxic durant la seva ruta cap al nord d’Amèrica. Vam ser fonamentals al Sahel, Síria, Moçambic, Nigèria, Myanmar i, per descomptat, a Ucraïna. En aquest informe veuràs els resultats increïbles que vam aconseguir. 

Malgrat això, no ens en podem alegrar del tot, perquè sabem que la bretxa entre el que hem pogut fer i les necessitats és massa gran. Som gent tossuda i compromesa, i per això volem aconseguir arribar a més pacients i fer-ho millor. Els ho devem a les persones que segueixen sense rebre l’ajuda medicohumanitària que necessiten per sobreviure, i també als milers de socis i sòcies que ens doneu suport cada dia. Gràcies per ser-hi i resoldre.

* Font: Instituto de Estudios sobre Conflictos y Acción Humanitaria (IECAH)

Les nostres històries
Accions que canvien vides

Des de veure la sortida del sol en pau fins a recuperar pes i somnis de futur. Això és el que suposa una sessió de teràpia, un tractament nutricional, una activitat d’empoderament comunitari o una atenció integral a supervivents
de violència sexual i de gènere. Et presentem algunes de les històries de pacients que podem escriure gràcies al teu suport.

Ucraïna 
 

“Em vaig despertar quan vaig sentir el cant dels ocells”

“En arribar aquí, em vaig despertar a les quatre de la matinada quan vaig sentir el cant dels ocells”, recorda la Larissa des d’un alberg per a desplaçats interns a  Znamyanka, al centre d’Ucraïna. Li agrada rememorar aquest moment perquè abans es despertava amb el rugit de les bombes a Lugansk (est del país). En aquest alberg participa en una teràpia de grup de Metges Sense Fronteres. Hi va arribar amb el seu fill, que té problemes de salut mental.
 

Iemen

Més de 2000 nens i nenes reben nutrició terapèutica

La nena de la foto, la Rawan, tenia nou mesos quan van captar aquest instant i rebia un tractament contra la desnutrició a l’Hospital General d’Abs (Iemen), on els nostres equips donen suport a més del 80 % dels departaments. Entre el gener i el setembre del 2022, al centre intensiu de nutrició terapèutica de l’hospital van ingressar 2087  nenes i nens amb desnutrició i complicacions mèdiques associades. La majoria tenien entre 6 i 23 mesos. En el moment de la foto, la Rawan es trobava estable.

Nigèria

“Em motiva el seu somriure d’esperança”

Com a treballadora social de Metges Sense Fronteres a l’Hospital General de Zurmi (nord-oest de Nigèria), la Hauwa respon a les necessitats no mèdiques dels pacients.
“El que més em motiva és la sensació que em genera veure els pacients amb aquest somriure a la cara, el somriure de l’esperança”. A Zurmi, duem a terme un projecte
amb el qual desenvolupem diferents activitats, des d’atenció pediàtrica fins a promoció de la salut i de la participació de les comunitats.

Mèxic

“És possible reparar i reconstruir cossos, ments i cors trencats”

El 95 % dels feminicidis a Mèxic són perpetrats per persones conegudes de les víctimes. La Fabiola va estar a punt de formar part d’aquest percentatge. El 2019, el seu marit la va intentar assassinar i després va ser revictimitzada per les autoritats. Al CAI* que gestiona Metges Sense Fronteres a la Ciutat de Mèxic, la Fabiola ha recuperat la fe en la humanitat, l’alegria de viure i els seus somnis, com ser mare i dedicar-se a l’art. A més d’oferir-se atenció clínica, al CAI es desenvolupen activitats que busquen potenciar les habilitats dels pacients per iniciar els seus propis projectes.

* Centre d’Atenció Integral per a Víctimes de Violència Extrema i Tortura.