Febre groga

La febre groga és una malaltia vírica, considerada hemorràgica, transmesa per un mosquit. A finals del segle XIX i principis del XX, aquesta malaltia va fer estralls a moltes regions del planeta. Després del desenvolupament de la vacuna, però, es van llançar campanyes massives d’immunització i les epidèmies es van reduir considerablement. Tot i això, a finals del segle XX, per múltiples causes —incloent-hi la debilitat dels programes d’immunització— la febre groga va tornar a repuntar.

Actualment, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), és endèmica en part o en la totalitat dels territoris de 34 països africans i 13 llatinoamericans més. Les xifres d’afectats són estimacions i les més recents són del 2013: a tot el món, entre 84.000 i 170.000 persones es posen malaltes greument cada any i entre 29.000 i 60.000 moren.

El 2023, a 34 països d’Àfrica i 13 d’Amèrica Central i del Sud, la malaltia és endèmica a tot el país o en algunes regions.

Com es transmet i quins símptomes té?

El virus de la febre groga és transmès pel mosquit Aedes. El període d’incubació dura entre tres dies i una setmana i, durant el curs de la malaltia, la majoria de les persones no desenvolupen símptomes o aquests són lleus: són similars als de la grip (febre, mal de cap o muscular, etc.) i desapareixen al cap de pocs dies. Quan l’afecció és lleu, la malaltia remet; no obstant això, el 20% dels casos, després d’una aparent millora, evoluciona a una fase molt greu. La febre es reprèn i el fetge es veu afectat. En aquesta segona fase, poden aparèixer la icterícia (d’aquí ve el nom de la malaltia), un fort dolor abdominal, trastorns renals, vòmits, convulsions i de vegades hemorràgies. En aquesta segona fase, la taxa de letalitat pot ser alta: entre el 25% i el 60% dels casos.

Com es diagnostica i com es tracta?

La febre groga és difícil de diagnosticar. A la fase primerenca de la malaltia, el virus pot ser detectat amb anàlisi de sang, mentre que, en les fases més avançades, són necessàries proves per detectar la presència d’anticossos.

No hi ha un tractament específic contra el virus de la febre groga, per la qual cosa la malaltia es combat mitjançant el tractament de suport: s’ajuda a superar la malaltia combatent la deshidratació i les hemorràgies, responent a les fallades del fetge i els ronyons, i tractant símptomes com la febre, el dolor i els vòmits.

Com es preveu?

Com que no hi ha tractament, la prevenció és la millor defensa contra la malaltia. Hi ha una vacuna contra la febre groga des dels anys 30 del segle passat, que a més no és gaire cara i és molt eficaç: al cap d’un mes, una dosi única proporciona protecció de per vida en gairebé el 100% dels casos.

Tanmateix, produir aquesta vacuna és un procés complex i força llarg; a més, en fluctuar tant la demanda, no hi ha una producció a gran escala. El 2016, per exemple, milions de persones van ser vacunades a Angola i República Democràtica del Congo arran del brot declarat a finals de 2015, i això va sotmetre a considerables pressions a la limitada reserva mundial de vacunes: atesa la seva escassetat, per primera vegada va haver de recórrer a vacunar amb una sola fracció de la dosi.

El control vectorial també és important; es tracta d'acabar amb el mosquit i les seves larves, i per això s’han d’eliminar les aigües estancades (un recipient abandonat on s’acumuli l’aigua és un viver natural) i fumigar tant els vivers com els habitatges. La distribució de mosquiteres és una altra eficaç mesura per prevenir la picada del mosquit.

MSF i la febre groga

La febre groga és una de les malalties amb què els nostres equips es troben sovint al terreny. La resposta de MSF a un brot de febre groga consisteix, per una banda, en l’atenció a les persones malaltes, que han de ser identificades i els seus llits protegits amb mosquiteres; els casos lleus habitualment només necessitaran antipirètics per a la febre, mentre que els casos moderats o greus poden requerir rehidratació, drenatge nasogàstric, antibiòtics per a infeccions oportunistes i altres mesures de suport com la diàlisi si és necessària i possible.

Al mateix temps calen mesures de contenció i prevenció, com la vacunació, el control vectorial i la promoció de la salut per informar i sensibilitzar les comunitats afectades. En el cas de la vacunació, quan es detecta un brot, s’analitzen les possibilitats de transmissió, que depenen de factors com ara les cahttps://www.msf.es/ca/promocio-la-salutracterístiques epidemiològiques de la regió, el grau d’immunitat natural de la població o la densitat de mosquits; d’aquesta anàlisi en dependrà l’amplitud de la vacunació.

Per exemple, en una situació de brot epidèmic, serà vacunada tota la població que visqui o treballi a la mateixa zona que els casos ja identificats. Una vacunació massiva com aquesta representa la mobilització de moltíssims equips i centenars de persones, com va ser el cas de la campanya llançada a Angola i la República Democràtica del Congo a principis de 2016, en col·laboració amb els Ministeris de Salut dels dos països i de l’OMS .

El 2016, els nostres equips van arribar a vacunar a 1.167.600 persones contra la febre groga en resposta a brots epidèmics. El més greu es va produir a la República Democràtica del Congo i en realitat havia començat a Angola. Les necessitats logístiques i organitzatives van ser enormes: 100 equips de 16 persones cadascun (de 20 nacionalitats diferents) i una flota de 65 vehicles carregats amb 4.000 acumuladors de gel i caixes. Van ser vacunades un milió de persones, amb uns 1.000 casos confirmats i 7.300 sospitosos més entre els dos països.

Aquest brot va posar de manifest la fragilitat del subministrament internacional de vacunes. Amb sis milions de dosis disponibles a tot el món i una capacitat de fabricació de només tres milions al mes, la necessitat urgent de vacunar més de 10 milions de persones a RDC va obligar l’Organització Mundial de la Salut a buscar una solució: que s’administrés una fracció de la dosi normal, per donar prou protecció fins al final del brot i arribar a més persones.

El 2022 vam vacunar contra la febre groga a 542.150 persones en resposta a un brot.