Promoció de la salut

Les activitats de promoció de la salut estan destinades a millorar l’estat general de salut d’una comunitat i promoure l’ús dels serveis mèdics. Aquestes activitats aspiren a millorar les competències que la mateixa comunitat té en termes de salut, millorant els seus coneixements i fomentant determinats hàbits i actituds que permeten a les persones millorar el control sobre la salut.

És un procés recíproc, ja que requereix proporcionar informació i sistemes de millora a la comunitat, però també comprendre’n la cultura i les pràctiques.

Quan la implementem?

La promoció de la salut és essencial per al bon desenvolupament de les activitats de salut sexual i reproductiva, atenció a pacients amb VIH i tuberculosi, prevenció i tractament de la malària, aigua i sanejament o salut mental, entre d’altres. I per descomptat, és crucial durant brots epidèmics: ha d’informar-se a les comunitats de com es transmeten aquestes malalties i com prevenir-les, quins símptomes tenen o què fer quan algú es posa malalt.

Per exemple, en cas d’una epidèmia de còlera, els equips expliquen la importància de seguir unes bones pràctiques d’higiene, ja que el bacteri es transmet per contacte amb l’aigua, el menjar o les superfícies contaminades. En un brot de malària en què es distribueixin mosquiteres impregnades d’insecticida, és essencial explicar-ne el funcionament i la importància. Si ens trobem en plena epidèmia d'ebola, una de les maneres de frenar la propagació del virus és assegurar que la comunitat realitza enterraments segurs en què no hi ha contacte directe amb el cos. En tots els casos, informem la comunitat dels serveis mèdics que podem oferir i de la gratuïtat.

Com la implementem?

A l’hora de llançar una estratègia de promoció de la salut, el primer pas que fan els nostres equips és avaluar la situació —cosa que en cas d’emergència s’ha de fer amb rapidesa—: què sap la gent (sobre la crisi que motiva la intervenció), com estan reaccionant, quines són les seves creences i què els influeix, si pateixen pressions socials, o quins factors culturals són avantatjosos o perjudicials en aquesta situació. Tota aquesta informació servirà per definir l’estratègia de treball: quin tipus de comportament o hàbit volem promoure mitjançant quins mitjans, amb quina ajuda (per exemple, amb líders de les comunitats), com informarem la gent…

La comunicació es pot fer a través dels mitjans més diversos, que han de ser culturalment acceptables i accessibles per a tots per igual: s’han de tenir en compte els idiomes que es parlen a la zona i qüestions delicades quant a ètnies, confessions religioses o gènere, per exemple.

Pot ser persona a persona, gràcies a equips de sensibilitzadors comunitaris i agents de salut, a través del propi personal sanitari a l’hospital o centre de salut, a grups de pacients que s’ajuden i aconsellen mútuament, o en reunions amb representants de la comunitat. Altres mitjans molt eficaços de promoció són els fulletons i cartells, les cançons, el teatre de carrer, els anuncis a la ràdio, la televisió o el diari... De vegades fins i tot una furgoneta amb megàfon és el mètode més fàcil per informar d’una vacunació.

¿Cómo la implementamos?

A la hora de lanzar una estrategia de promoción de la salud, el primer paso que dan nuestros equipos es evaluar la situación –lo que en caso de emergencia debe hacerse con rapidez–: qué sabe la gente (sobre la crisis que motiva la intervención), cómo están reaccionando, cuáles son sus creencias y qué les influye, si sufren presiones sociales, o qué factores culturales son ventajosos o perjudiciales en esta situación. Toda esta información servirá para definir la estrategia de trabajo: qué tipo de comportamiento o hábito queremos promover, mediante qué medios, con qué ayuda (por ejemplo, con líderes de las comunidades), cómo informaremos a la gente…

La comunicación puede realizarse a través de los más diversos medios, que deben ser culturalmente aceptables y accesibles para todos por igual: debe prestarse atención a los idiomas que se hablan en la zona y a cuestiones sensibles en términos de etnias, confesiones religiosas o género, por ejemplo.

Puede ser personal, gracias a equipos de sensibilizadores comunitarios y agentes de salud, a través del propio personal sanitario en el hospital o centro de salud, en grupos de pacientes que se ayudan y aconsejan mutuamente, o en reuniones con representantes de la comunidad. Otros medios muy eficaces de promoción son los folletos y carteles, las canciones, el teatro callejero, los anuncios en la radio, la televisión o el periódico... A veces incluso una furgoneta con megáfono es el método más fácil para informar de una vacunación.