Les activitats de promoció de la salut estan destinades a millorar l’estat general de salut d’una comunitat i promoure l’ús dels serveis mèdics. Aquestes activitats aspiren a millorar les competències que la mateixa comunitat té en termes de salut, millorant els seus coneixements i fomentant determinats hàbits i actituds que permeten a les persones millorar el control sobre la salut.

És un procés recíproc, ja que requereix proporcionar informació i sistemes de millora a la comunitat, però també comprendre’n la cultura i les pràctiques.

Quan la implementem?

La promoció de la salut és essencial per al bon desenvolupament de les activitats de salut sexual i reproductiva, atenció a pacients amb VIH i tuberculosi, prevenció i tractament de la malària, aigua i sanejament o salut mental, entre d’altres. I per descomptat, és crucial durant brots epidèmics: ha d’informar-se a les comunitats de com es transmeten aquestes malalties i com prevenir-les, quins símptomes tenen o què fer quan algú es posa malalt.

Per exemple, en cas d’una epidèmia de còlera, els equips expliquen la importància de seguir unes bones pràctiques d’higiene, ja que el bacteri es transmet per contacte amb l’aigua, el menjar o les superfícies contaminades. En un brot de malària en què es distribueixin mosquiteres impregnades d’insecticida, és essencial explicar-ne el funcionament i la importància. Si ens trobem en plena epidèmia d'ebola, una de les maneres de frenar la propagació del virus és assegurar que la comunitat realitza enterraments segurs en què no hi ha contacte directe amb el cos. En tots els casos, informem la comunitat dels serveis mèdics que podem oferir i de la gratuïtat.

Com la implementem?

A l’hora de llançar una estratègia de promoció de la salut, el primer pas que fan els nostres equips és avaluar la situació —cosa que en cas d’emergència s’ha de fer amb rapidesa—: què sap la gent (sobre la crisi que motiva la intervenció), com estan reaccionant, quines són les seves creences i què els influeix, si pateixen pressions socials, o quins factors culturals són avantatjosos o perjudicials en aquesta situació. Tota aquesta informació servirà per definir l’estratègia de treball: quin tipus de comportament o hàbit volem promoure mitjançant quins mitjans, amb quina ajuda (per exemple, amb líders de les comunitats), com informarem la gent…

La comunicació es pot fer a través dels mitjans més diversos, que han de ser culturalment acceptables i accessibles per a tots per igual: s’han de tenir en compte els idiomes que es parlen a la zona i qüestions delicades quant a ètnies, confessions religioses o gènere, per exemple.

Pot ser persona a persona, gràcies a equips de sensibilitzadors comunitaris i agents de salut, a través del propi personal sanitari a l’hospital o centre de salut, a grups de pacients que s’ajuden i aconsellen mútuament, o en reunions amb representants de la comunitat. Altres mitjans molt eficaços de promoció són els fulletons i cartells, les cançons, el teatre de carrer, els anuncis a la ràdio, la televisió o el diari... De vegades fins i tot una furgoneta amb megàfon és el mètode més fàcil per informar d’una vacunació.

El paper clau de les comunitats

Implicar les comunitats en la planificació i la implementació de les nostres activitats no és una cosa nova: som una organització d’acció directa i el contacte amb les persones que atenem és personal. Però és cert que, en ser una organització d’emergències, el treball del qual per definició és temporal, no sempre és fàcil crear aquests enllaços amb la comunitat.

Per exemple, en una epidèmia de còlera, instal·lar d’un dia per l’altre en un lloc determinat un centre de tractament pot provocar una reacció negativa si no expliquem que és una instal·lació segura, que no és un focus d’infecció, que com més a prop estigui de la comunitat més ràpida i fàcil serà l’atenció mèdica, etc. La importància de la comunicació amb la comunitat mai no s’ha de perdre de vista.